Dissabte 15 d’octubre. Sant Elm

Sense poder evitar l’atracció magnètica que exerceix  sobre nosaltres la tramuntana, aquest dissabte ens ha xuclat cap l’extrem més sur d’aquesta, per tant anàrem a sant Elm.

Ens trobam idò a les vuit on sempre on de seguida ens adonam de que la sensació del dia es el nou grup eagel d’en Jeroni, que s’ha passat al club del plat únic, sense postre ni res. Necesitava una motivació i l’ha trobada, no li ha fet falta garire entrenament per començar a caminar a bon ritme, li ha bastat amb un grapat de components. Un cop feta la presentació, partim rumb Andratx Vp, Biel, MiqueB, Pere, Mapes, Jeroni, Miqui, Rol i aquest servidor de vostés. Volem anar per via ràpida perquè no s’ens faci massa tard. En el coll des Tords la intenció és fer els enllaços de son Camps i després el de l’altre costat de la carretera, però la presència de caçadors i les seves escpetes tronant a les totes ens tallen el rotllo i hem d’optar per continuar per asfalt fins el camí de son Boronat. 

Devers es Burotell trobam la carretera tancada ja que avui hi ha el triatló de Peguera, però ens deixen passar. Feim son boronat i després anam pel cami cap a son Pillo fins el torrent. D’aquí cap a capdellà, on també ens desvien per mor del ditxós triatló, i no serà la darrera vegada que el topam. Pujam coll d’en Esteve pel camí, que pareix que ha de ser més curt del que és. Després enfilam cap a andratx, camí de sa guixera i al poble anam a la tenda o està en Joan carlos per demanar consell d’on berenar. 

Com que no ens agrada on ens envien ens aturam allà vora, a un bar on li podem dir cas picapedrer tal com ens ho fa saber el cambrer, molt simpàtic ell, i on hi estam la mar de bé. Bon berenar i molt bon preu. Ja en tenim un altre a la nostra particular guia Michelin. Sense haver perdut massa temps reiniciam la marcha pel conegut carrer Barcelona, camí comafreda, es Balaluc i cap a son Castell, que en aquest sentit no és tan pestós.  

Arribats a s’Arracó agafam cap el barri de sa clota, per on ens creuam amb el grup del Tracks de Mallorca, capitanejat per la seva simpàtica guia. Salutació cordial i continuam el divertit sender. Passam el torrent de na Rosa, que ens obliga a posar peu a terra , i seguim traçant el caminoi fina el cementeri de s’Arracó. D’aquí enllaçam la pista a la dreta cap a sant Elm,  pel coll den Palomera, i després pel la pista de can Tomeví en direcció a sa Dragonera fins arribar en el que va ser el punt de partida de la fartofar.  

Foto de grup i continuam, ara creuant el centre neuràlgic del Poble i, començant el camí de tornada, anam en direcció al pas vermell agafant el camí de sa Pineta que resulta ser una dura i llarga pujada per una pista descarnada. Aquí, tenim avís oficial d’agafar un desviament a l’esquerra, però els capdavanters, com que en Miqui s’ha posat a tirar com un loco, se’l passan de llarg. Rebut l’avís, tornen enrera i ens reagrupam a l’inici del que resultarà un fantàstic sender, això sí, tancat pel càrritx i que s’ha de fer amb els dits creuats ja que cap a l’esquerra té una bona caiguda i també una bona vista damunt la vall de s’Arracó.  Acabat el sender, feim una baixada d’asfalt amb una divertirda dressera final.  

Al poble ens deixen en Jeroni, que ha romput una sabata, i el seu club de fans, en Pere, que té pressa. Els que van en reserva d’aigua, entre ells en Miqui, com no, s’en van a repostar mentre la resta espera pacientment a la carretera cap el port d’Andratx. Després de la llarga espera ( devien beure amb cullereta ), reprenem la marxa cap a camp de Mar pels camins des coll baix que ens duen fins devora cala Blanca. A continuació, pels camins de motocross arribam a camp de Mar. Aquí ens feim un embull, anant en Mapes per un costat, el grup per un altre, i en Miqui, suposam que amb l’indicador “hasta la puya” ja encés, tira per la seva banda ignorant els de més. Ja no en tornarem a saber res més d’ell fins que sigui a ca seva. 

A l’inici del cami que va a Peguera coincidim tots altra vegada i seguim fins allà on començarà el calvari del triatló que ho té tot col•lapsat. Amb el vist i plau d’un municipal començam el periple per damunt l’acera sortejant tot tipus d’obstacles humans. Aquest tram també ens serveix per apreciar l’alt nivell dels participants de l’esport que probablemet sigui el que més accesoris es posen a sobre. Quan a la fi en sortim, enfilam la clàssica tornada pel passeig de Calvià. A cala Major ens deixa n’Vp que tira cap a casa intentant no pedre massa alçada, i en Rol un poc més envant ja que suposam que té un cumple i té pressa. Els gatons de sempre ens aturam a una simpàtic baret de porto Pi a comentar les jugades del dia.

En total 97 km i 1568 m. de desnivell, un bon indicatiu de l’estat en que acaben les nostres cames.

FOTOS SANT ELM 

Dissabte 8 d'octubre. Montuïri - Gràcia

Tramuntanta nord, sud, est, oest...tocava canviar un poc i com que n’hi ha que tenen ganes de rodar es proposà fer una volta per Randa, així que dit i fet.

Quedam on sempre en Biel, Pere, Jeroni, Mapes, Miquel B., Pedro, Jonander i el que escriu. Partim cap a son Macià, camí Muntanya, sa Cabaneta, ses clotes, i pel camí de sa Cimentera arribam a Pòrtol.

Després, jardí d’en ferrer, carretera de Sencelles i enfilam cap a santa Eugènia pel cami de ses coves, on posam el mode mtb ja que duiem posat el mode carretero. Mentre ens dirigim cap el comellà des betzers, pot ser, recordam amb nostàlgia quan podiem ellaçar cap aqueixa zona pels camins de son seguí, ara blindats per rejilles i guardes. Seguim pel caminoi cap el “xal•let” i quan hi arribam observam que han fet net de trastos, cosa que curiosament per a nosaltres és un mal senyal. Ja veurem què passa.
 

Enfilam cap Algaida per a un moment donat agafar cap a l’esquerra i començar a fer el caòtic (per mal de recordar que és) traçat de camins que ens han de dur al camí vell de Pina. Un cop al poble feim un intent, només això,  de visita cultural a uns jardins. Seguirem cap a Montuïri per carretera fins que podem fer el tram final pel camí gravel de son Maiol. Com que s’hostal està petat de bicicletes i no ens volem eternitzar, anam a n’es Revolt, molt més tranquil i que també es berena molt bé.

A l’hora del cafè fa aparició en Gerard, que tot i tenir el matí complicadíssim, sempre se les arregla per poder colcar. Amb les orelles  ben calentes, només qualquns, anem a reprendre la marxa quan ens trobam a n’es Randino i el seu col•lga en Pep que venen de Lluc, moment que, també aprofitam per posarnos al dia de les darreres tendències de moda pija de carretera.

Quan a la fi partim, en Mapes, que pareix que li arregla la bici l’enemig, ha de tornar via directe pel vial de servei cap a casa, cosa que no li resulta del tot fàcil amb el bucle petat.  Ja sense en Mapes, ens toca endivinar el camí que toca, i deim endivinar perquè ningú en té ni idea de per on hem d’agafar. Confiam a la intuició i al gps d’en Joanander per trobar-ho, i de entre dues opcions, com no, triam la que no és, i després d’un, això si, interessant tram per son coll, ens plantam a Castellitx de la pau.

Aquí abandona el grup en Jeroni, que com a home de raó que és, troba que en bastar basta. No obstant, se’l comença a veure animat; diuen les males llengües que de tant de volar se l’hi ha ficat una àguila dins el cap. La resta del grup anem a cercar el camí d’enllaç amb la carretera de Randa a Montuïri per tornar enrera i enfilar el camí correcte, el vell de Montuíri a Llucmajor i que passa per son Sastre, envoltant el puig de Cura pel la cara nord.

Ja amb l’ermita de Gràcia a la vista, enfilam cap a can Pan Cuit sapiguent el que ens espera. Ens reagrupam a l’area recreativa, ja que en Jon i en MiquelB han hagut de sol•lucionar un problema amb una cala. Seguim single track cap amunt fins que el pendent s’ens fa impossible i acabam pujant a peu. Després baixarem cap a Randa pel camí empedrat que resulta ser divertidíssim i ràpid cap avall, i és que un sempre el recorda com de pujada.
 

Enfilam cap a Algaida intentant seguir el camí vell de Llucmajor, i més o manco ho conseguim. Un cop al poble agafam el camí de son agustí i després el de muntanya cap el vell d’Algaida. En aquest punt ens deixa en Pere que tira cap a Biniali. La resta, Biel, Jon, Pedro, Bordoy i Torné ens dirigim cap a son Gual entretinguts amb la disputa dels sprints especials entre en Biel i en Predro. Baixam per dins el barranc, on avui ens dóna la impresió de que no es fa tanta via com de costum. Un cop al golf, en lloc de fer la sortida habitual, ens aventuram anant recta pel vial, acabant sortint a la brava per la cuneta.

 Després sabrem que en Jeroni ha fet el mateix, i és que és tan poca cosa el tram que impedeix arribar a n’es control. A partir d’aquí, com sempre, pestosa tornada pel vial de servei amb vent en contra. Acabam en Biel, MiquelB, i un servidor en aquest darrer gran descubriment que és el baret del camp de futbol de son malferit, mentre que en Pedro i en Jon han partit cap a casa.

En total una bona panxada, 101 km i 1100 mts de desnivell.

FOTOS MONTUIRI GRACIA

Propuesta sabado 15 oct

Propuesta sabado 15 oct ANTRATX.
Toca tramuntanasud y por eso nos vamos hasta el extremo oriental. Sant Telm.
Salida 8:00 via directa, BP, son espases, cra puigpunyent, caminos coll tords ( si no hay cazadores, ya estamos en plena veda ). son boronat, enlace torrent , capdella,  cami vell andratx, guixeries, son mas, MERIENDA ANDRATX., cami barcelona, cami son castell, s'Arraco, caminos y sendas hacia coll palomeres, caminos y sendas can tomei, sa dragonera, sant elm, regreso caminos hacia pas vermell, bajada s'arraco,(ojo giro por el de tierra para coger senda de bajada) s'arraco, carretera port Andratx, rotonda hacia cra general del Port, cami coll baix, sendas hacia calablanca, camp de mar, sendas peguera, paseo Calvia.

Dissabte 1 d’octubre. Camí Correu, G. Sand, Mola Son Pacs.

Donat que aquest dissabte el superintendent de la S.E.C.T.A. ( Sectarios Extraviados Ciáticos Traumatizados Autónomos ) havia anat a trescar per terres andorranes com a excusa per assitir a un concert d’en Rapael, la militància tenia l’oportunitat de tenir veu i vot per acordar la ruta. I es van possar dues possibil•litats damunt la taula, Pollença o zona d’Esporles i Valldemossa. La primera va fer peresa pel tema del cotxe i l’horari, i la segona només n’hi va fer en Miqui que va optar per sortir pel seu compte. En principi l’opció triada només tenia l’inconvenient del desnivell, però per altra banda tenia bona escapatòria a qualsevol moment. Després veurem que les avaries no ens van deixar cumplir amb els pronóstics.

Quedam on sempre en Biel, Pere, Fran, Vp, Jeroni, Rol, Miquel Bordoy, Pedro i el que escriu. Més tard s’ens afegiran n’Antón i Gerard. Partim amb la sensació de dia d’hivern, per les pluges de dies passats, però amb calor. Enfilam direcció cap Esporles per Son Espases, son Maiol, Sarrià, son Tries, on en Rol ens fa una autèntica exhibició pujant-se els escalons que van a la font i els dos jeps de camell que venen després. Molta humitat per tot, a la fi; de vegades massa. Després passam per sa font de sa Turbina i sa Granja, on tenim la primera avaria del dia: n’Vp forada i entre una cosa i l’altra perdem mitja hora. Els que ens hem adelantat fins el creuer a la carretera no entenem la tardança, i donam culpa a les cobertes ultralight. Mentrestant arriben n’Antón i en Gerard. 

A la fi, quan ens arreplegam de nou, reprenem la marxa camí des Correu cap amunt, on el tram empedrat ens posa les coses difícils per mor de la pedra banyada. Com que ja haviem perdut molt de temps ja haviem pres la decissió de eliminar el tram fins Banyalbufar i volta des general fins el port des Canonge i baixar cap aquest per la branson. Però tampoc va poder ser ja que en Biel va trencar el disc del detrás amb un mal cop. Després d’una dificultosa reparació que li suposa quedar sense fren i anar per carretera, ens tornam a juntar amb els que estan esperant. Com que s’han fet les tantes, i encara hi ha feina per davant, eliminam de la ruta la baixada per branson i la posterior remuntada i anam per carretera cap a la pista que baixa cap a sa cova o cap a can sales. 

Ens plantam davant el primer gran objectiu del dia que és fer zero a la pujada de George Sand, i el dia és bo ja que trobam el camí en condicions ideals. Però tampoc pot ser: llevat d’en Rol, els altres, per una despistada o per falta de força o de pulmons, en feim qualqun, amb la sort de que podem donar la culpa a uns globeros que ho feien de baixada. No obstant, eufòria i felicitacions a dalt, i és que qui no se consola és perquè no vol. D’aquí ja  anam directe per carretera cap a can molines. Ens posam a berenar devers les dotze, i hi ha veus que comencen a dubtar sobre si convé pujar son pacs o no. Només n’hi ha un que ho té clar, en Jeroni, que a més durant el berenar, com a home de batín i camilla que és, ens agafa fred i s’ha de tapar. Bon berenar i bé de preu, com sempre a can Molines, i molt ben atesos. 

Reprenem la marxa pel cami vell cap a son Brondo. A s’estret guanyen els caperruts, i llevat d’en Jerom que en té prou, els altres enfilam el següent repte cap a sa mola, i es repeteix la història: un o dos zero, la resta per poc, també amb molt bones condicions del terreny. Mentrestant, en Biel ha baixat amb en Jeroni cap a s’Esglaieta per després anar cap Esporles i sortir-nos a camí a son Cabaspre. Però per si el dia no hagués donat ja de si, quan som al coll de caçadors tenim notícies de que en Gerard s’ha perdut (pobret, ell no hi ha anat mai per allà), i tot i que en Pere, i després en Fran l’han anat a rescatar, tornam a perdre mijta hora, cosa que fa que a més d’un ens pegui el bajón. 

A la fi arrencam, i la son ens fuig aviat ja que queda una bon troç de pujada per la pista. Un cop en es pla de sa Mola, com sempre, ens embullam un poc a l’hora de triar el cami bo cap es pas de son Cabaspre. Acabada la trialera, ens retrobam amb el Biel cansat d’esperar, i nosaltres contents perquè hem disfrutat tot el tram. Com que avui no és el dia, a Esporles ens trobam a faltar en Biel i en Fran, i després d’esperar un bon rato sabem d’ells que són més envant que nosaltres, i per més inri, el nostre interlocutor, Rol, ens diu que ens esperen a dalt d’en Portell. Una vegada allà, torna esperar i cercar, fins que decidim tirar directes cap a Palma. 

A Establiments feim entrega d’en Vp a ca seva, i a n’es Ferreret trobam en Biel que ens està esperant. En Rol s’en va ja que com és costum seu els dissabtes té un cumple, i nosaltres ens quedam al Ferreret a celebrar-ne una altre, el d’en Bordoy. Molts d’anys Miquel!

En total, 57 km i 1500 mts de desnivell, que no està malament donat com ha anat la cosa.

FOTOS CORREU SAND MOLA