Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

viernes, 30 de septiembre de 2016

Dissabte 24 de setembre. Una volta per sa Comuna.


En un dia de ressaca de pluges i amb amenaça de més, ens trobàrem en Mapes, Pere, Pedro, Rol, Fran, Biel, i Torné per fer una sortideta amb les mountainbiques. Com que el dia pintava gris, no ens volíem fer massa lluny per si de cas, així que enfilàrem cap a sa Comuna on sempre tenim a mà els ingredients necessaris per disfrutar d’un bon passeig per la muntanya.


Sortírem per son maciá, seguírem per son pizà i després per ses escoletes. Ens havien dit que havíem de pujar per la pista ample cap a cas Bergantet, i així ho férem. Després de les rampes de formigó, arribat el moment més complicat de la pujada ho haguérem de fer a peu ja que estava humit i no hi havia manera de pedalar. A la barrera tenírem notícies d’en Gerardet que volía quedar amb nosaltres per berenar. Després seguírem cap amunt, mig caminant i mig colcant, ja que quan trobàvem pedra banyada no hi havia manera. Un cop acabat el caminoi haguérem de canviar de plans ja que el tram del lavacoches resultava inviable. També descartàrem baixar per la carena, axí que anàrem a fer tota la volta cap el penyal d’Honor, on ens creuàrem amb uns quants bikers, qualqun de ben estúpid. Decidírem baixar cap a Bunyola sense complicacions, per la pista cap a cas garriguer i després cap es Cocons. Així i tot, tampoc estava fàcil la cosa. Per deveres sa casa cova ens creuàrem amb en Kapax, i més avall amb en Gerard.


Anàrem a berenar al bar París o vàrem estar tan a gust. Com sempre, aprofitárem per tractar temes varis, on no va faltar el dels components per part d’en Fran. Com que ja teníem clar que ens haviem agafat el dia amb pardaleria, tira a tira enfilàrem la tornada, primer pel puig de Caubet on comprovàrem que en Gerard té un genoll imaginari (el que li fa mal) vist com va pujar per tot amb la cx.


Després seguírem pel camí de les vies cap a Palmanyola. També rebutjàrem pujar el puiget de davant Raixa, i és que acabàvem de berenar i ja teniem ganes d’anar a fer una cervessa. Voltàrem pel camí de ca i cagarro de l’urbanització i després enfilárem cap a Passatemps i la Uib cap a son Maiol i Establiments. Així i tot ens va sortir una volta de més de cinquanta quilòmetres i quasi mil de desnivell.

FOTOS SA COMUNA 

viernes, 23 de septiembre de 2016

sabado 24

Toca tramuntana centre, Aunque seguramente no lloverá, mejor no alejarse.
Se propone Comuna Bunyola.
Salida 8:00 BP, son castello, son macia, son Piza, conexión pista larga cabas, subida coma d’en buscante, coma de s’aigua, ( tunel lavado ), subida penyal d’honor, bajada cas garriguer, bajada carena coma buscante ( la pedregosa), cami cococons, Bunyola ( merienda ) cami de caubet, subida trialerilla, Raixa,raixeta, subida camino Puig raixa, bajada, passatemps, palma. 

Dissabte 17 de setembre. Cap Blanc i S’Estanyol


La ruleta de la fortuna que decideix, entre altres coses, el destí de la ruta dels dissabtes, ens va direccionar aquest cop cap el sur de l’Illa, per tant va tocar fer un clàssic: cap Blanc, Cala Pi, S’Estanyol. Ens va anar bé, ja que la direcció general volia canviar d’aires, i nosaltres com que som obeients, cap pobblema.


Poca convocatòria aquest dissabte: Pere, Fran, BIel, Antón, Mapes, Miqui i un servidor. Partim rumb Sant Jordi per la clàssica sortida de Son Gibert, torrent de na Bàrbara, aseitunas peres (que per cert no conec ningú que les hagi provades), Moliners, camí son Coll i Casa Blanca. 


De sant Jordi enfilam, per s’Aranjassa, camí de ses Barraques cap el torrent des Jueus. Sortirem a s’Orinal, mai millor dit, pel pont, que està ple de porqueria i fa mol mala olor, i que curiosament està molt freqüentat pels veins de per allà. Es veu que l’esser humà es pot acostumar a tot. Ens introduïm momentàneament dins la jungla turística per poc després voltar dins el torrent de son verí, també perfectament perfumat i decorat, i sortir a la rodona de la depuradora. 


Ens ficam pel camí de les antigues vies cap a ses palmeres, una altre elegant urbanització, on a l’hora de sortir cometem el primer acte de desobediència del dia i no ho feim per on toca. Sortim a la carretera des cap blanc, i  a partir d’aquí fins tolleric “zonas verdes laterales carretera”, una forma eufemística de dir caminois de merda de ca i pixum. Així i tot conseguim minimitzar el contacte amb l’asfalt que és el que cercam. 


Arribat l’inevitable moment de sortir a la carretera es desferma la locura i en Fran, acompanyat per n’Antón i qualqun altre es posen a tirar a quaranta per hora per desgràcia dels que no anem del tot fins. Llavors critiquen els que de vegades feim bici de carretera. A la fi arribam al punt del niu de ses àguiles ¿? i botant el guarda rail comecem a anar per caminois damunt el penyassegat, i aquesta serà la tònica fins pràcticament cala pi, sempre disfrutant d’un paissatge mariner espectacular, amb Cabrera a l’horitzó. En un segon acte de desobediència, en Fran intenta ficarse per la zona militar on l'informen de que ja no ho és, quan teniem instruccions d’entrar pel far a ran del penyassegat. Caminoi roquer, feinós i divertit, del que ens agrada, fins que arribam a les pistes de Capocorb. 


A cala Pi, tiram pel camí vell, que no és cap regal, és de donar fort als pedals, descarnat i llarg, però el mateix que abans, ens evita anar per dins les urbanitzacions per l’asfalt. A l’hora de ficar-nos a s’Estaleia, a la barrera on hi havia un botador, ara n’hi ha una de més grossa i sense possibil•litat de botar. Hi hem d’accedir per dins un dels solars i passar entre els xal•lets i el voladiu a la mar. Ara, la pista arenosa uns durà ràpidament fins el far de s’Estanyol, on hem de berenar. Ho feim a un forn nou, no on pensàvem, però som ben atessos i per molt bon preu.

Després del cafè i de que en Pere ens expliqui els perills de la nutrició actual, reprenem la marxa carretera cap a Llucmajor fins el creuer del camí dels presos, per on accedirem al també dur camí de llobets, on els dèbils del dia comencen a fer figa. Un cop a la carretera, el de sempre, cami dels Lladres i camí de son Guardiola fins el poble. 


Mitjançant el camí de Galdent, iniciem el que ens queda de ruta, la pestosa tornada per son Mandivia i son Binissalom cap a sant Jordi. Per aquí, el que s'ha excedit abans pel cap Blanc, pateix un petit patatús que l'obliga a aturar-se. On no n'hi ha no en cerquis. Per rematar la feina, ventada de cara cap a son ferriol i Palma. N’hem tingut un percal avui, amb més de cent deu quilòmetres a molt bon ritme. La recompensa la tenim al bar del camp de son Malferit on ens prenim les merescudes sandis entre el pintoresc ambient futboler.
FOTOS CAP BLANC S'ESTANYOL

viernes, 16 de septiembre de 2016

sabado 17. cap blanc

Despues de  varias semanas tramuntaneando, toca cambiar de aires, se propone cap blanc.
salida 8:00 BP, jacinto verdaguer, virgen monserrat, son gibert, aceitunas perez, cami moliners, car vieja sineu, cami vell son coll, lateral cra manacor, casa blanca 8:30, sant jordi, aranjassa , cra vieja llucmajor, cami ses barraques, torrent jueus, platja palama, torrent son veri, vias tren, ojo antes llegar palmeras salimos rampa derecha, zonas verde las palmeras, cra cap blanc hasta pasado delta, zonas verdes laterales carretera hasta tolleric, cra hasta nido aguilas, acantilados faro, caminos acantilados capocorb, cala pi, vell cala pi, vallgornera, s'estalella, s'estanyol BERENARA , cra llucmajor, camins  lladres etc hasta llucmajor, cami son sales, conexion sol y moscas, punxuat, son mendivia, palma.

miércoles, 14 de septiembre de 2016

Dissabte 3 de setembre. Camí de Metro (més o manco)


“Ja tenim massa cremat Planícia i voltants …….per tant cami de metro” (que per cert en fa més de dos, hi havia de passar un carro). Amb aquesta frase ens convocava per aquest dissabte el cap suprem sectari, convidant-nos a canviar de territori, i la idea agradà molt donada la peculiaritat d’aquest lloc i la dificultat que suposa transitar-hi. “Alerta que hay toros” ens deia qualqú. És igual, quan s’ens fica una idea dins el cap, ja ens poden fer por, així que Ja ho veurem…va dir un cego a un sord.


Poc a poc va tornant la normalitat al grup i molts vàrem ser els que ens ajuntàrem aquest dissabte, i això que encara n’hi ha que per culpa de la caloreta, o per culpa d’un suposat genoll en descomposició, o per culpa dels globus, o perquè es dediquen a l’alta competició, no venen que si no. Per tant, la llista de convocats: Vp, Rol, Pere, Miqui, Bordoy, que ja té carta blanca, Biel, Pedro, que va en sèrio amb la tornada a l’mtb, Mapes, Fran, Jo n’and-er, i aquest humil narrador.


Partim recta cap a passatemps. A l’inici del camí, una advertència, - tampoco hace falta ponerse a tirar como locos, deia qualqú amb to contundent, i ja sabem que quan en Miqui en diu alguna va en sèrio, així que tothom a creure. En Fran, debut a unes pèrdues de bufeta s’ha d’aturar, moment en que la penya se fa es loco i ningú l’espera, i és que uns minuts sense que et mengin l’orella és un descans. Seguim els altres cap a Raixa i a can penasso ens tornam juntar amb en Franreaction. A ritme lleuger pujam el coll de Sóller, conseguint, cosa rara, arribar tots junts. Llavors diran que no sabem dur un ritme.


Baixada fins el punt d’entrada al camí davant sa font de sa Reina. Just al principi ens trobam amb l’amenaça del bou. Pobre animalet, més avorrit que una ostra, inclòs ens mira amb ganes de conversa, però no ens podem entretenir, que n’hi ha un percal com diria en Secilio. Ens anem currant el camí cadasqú al seu estil fins que en Biel fa una destrossa al canvi. Davant el drama, metre l’afectat es du les mans al cap, fa aspa-vents, es pregunta com pot ser, n’hi de més pràctics i es posen per la feina. 


Sol•lucionat el tema amb una patilla nova, reprenem la marxa, ja amb un poquet de calor, i al mirador ens retrobam amb els que han seguit fent. Aquí, on abans es berenava, ara es fa un tentenpié, cosa que no se sap si té molt de sentit ja que fins Deià no hi ha on fer un avituallament en condicions. Llavors veurem que en el moment de poder berenar ja no són hores, i a més amb la Pedrissa per davant. Comencem la baixada per a cert moment deixar el cami de metro i començar a davallar a peu per una cornissa situada al costat del barranc. Per aquí es ficam dins es racó d’en Barona. 


En arribar al botador començam a davallar per l’ara arreglada pista, probablement la més llarga i amb més pendent que poguem trobar, si no recordau quan l’hem de pujar. Tira a tira ja que convé no agafar massa velocitat, arribam per devers es Mont-reals, on agafam direcció cap a l’esquerra pel camí de Castelló. Seguim pel gr fins que arribam a la capella de Castelló que a la fi ha acabat amb les obres mostrant ara una aspecte excel•lent. Gràcies a això ja podem agafar l’empedrat de l’esquerra i no haver d’emprar el camí particular de les cases de can Prohom a canvi de certs favors a la mare de l’extrangera mal lletada.


Passam les cases i en pujada arribam fins l’era de son Bleda, que té un tamany considerable, per cert. Passam la barrera i enfilam cap amunt pel camí de sa font de sa Senyora fins arribar al coll de caçadors. Aquí feim una aturada per esperar en Pere que ha de resoldre un petit problema bio-químic. Com que tenim l’avís de ojo! anam vius al desviament que hem d’agafar a la dreta per on seguim en lleugera pujada per dins l’alcinar fins que el cami comença a trialejar cap avall fins que topam amb la font de sa Senyora. 


Aprofitam per agafar aigua i partim cap avall per trialera entre el pinar per després sortir a un olivar on ja tenim una bona vista damunt la costa de Deià i ràpidament ens plantam al poble. Hi ha gana i ens tiram damunt aquest colmado d’ampli espectre que és can reynés, on un hi pot trobar pràcticament de tot. Com hem dit abans, no són hores de berenar i el bocata se li entrevessa a més d’un ja que partim amb pressa. 


A partir d’aquí ja sabem el que ens espera, carretera fins Valldemossa amb sa Pedrissa per davant. Com sempre, un grupet de picats per davant, un grup perseguidor, i per darrera el/s convalecents. Reagrupament a la cartoixa llevat dels que tenen pressa, Fran, Pedro, que s’en van per la via ràpida, i la resta anam pel camí de darrera dels jardins, camí vell, son Brondo, s’estret, s’Esglaieta amb molt de vent de cara i pocs donant-la, ses Rotgetes, son Mallol, despedim en Vicenç,  son espanyol i ferreret.              

FOTOS CAMI DE METRO

lunes, 12 de septiembre de 2016

Dissabte 27 d’agost. Rafaubetx.


Seguim de ressaca postvacacional, entre calor, pardaleria, desconnexió… i supòs que per tot això convenia una sortida sense complicacions, curta, amb possibil•litat de apropar-se al berenar per altres formes, així que “des de dalt” ens arriben ordres d’anar, fent una volta, fins Rafaubetx, paraula que dóna nom a les terres situades entre es morro d’en Feliu i es banc d’Eivissa a la zona del cap de cala Figuera, una de les tantes que hi ha a Mallorca.


Quedam idò, a les vuit on sempre, Fran, Miqui, Rol, Biel, Tià, que apareix amb la nova montura, una mutilada Cannondale rígida, JoanBike, Pere, Mapes, un reaparegut Pedro “es guardiasivil”, que ja no, i aquest servidor de vostés.


Partim cap a Puigpunyent directament per carretera, per on en Joan, amb una bici de carretera camuflada amb manillar pla i cobertes gruixades ens du amb el ganxo posat. Comença a aparéixer la dolentia que du dintre quan es tracta d’anar amb bicicleta. Volem anar cap el camí d’en Cecilio, per aixó ens ficam per l’urbanització son net i aplicam la fórmula matemàtica: segon a l’esquerra i primer a la dreta. El tercer desviament ja ens l’indica una colla de cans pussers de la casa del cantó. Costa del vint-i-tants per cent cap amunt per acabar de llevar-nos la son. Aquí en Pedro comença a recordar l’oblidada dura realitat de l’mtb. Llavors el fresc camí per dins l’alcinar i l’enllaç de davallada cap a la reserva on ja enllaçam amb can cecilio. A n’aquesta hora del matí aquest indret té uns colors espectaculars, benvinguda l’hora que vàrem decidir recuperar aques camí.


Foto de costum al costat del nostre amic i seguim cap a les cases de l’amo Biel a la finca pública de galatzó. Mitjançant els camins de colorins de son claret arribam a Capdellà, i pels passadissos entre corrals fins darrera l’esglèsia. Aturam a berenenar al bar nou. Allà ens visiten n’Andreu i en Gerard (amb la seva gravíssima lessió de genoll) que han vingut amb les cx. Més còmodament ha vingut, també, en Fernando, que li va el trui però no tant la bici. M’han dit que ara s’ha fet resident a Alaró, pert tant no té excusa per sortir ja que ho pot fer amb en Micot. Bon berenar, com sempre, i ens despedim dels visitants. 


Continuam la ruta i per això ens dirigim cap el torrent de santa Ponça que més que aigua el que corre per dins és la pols. Arribam a la platja i seguim cap a la petita des d’on agafarem els caminois de cagarro de ca entre l’urbanització. Com que comana en Miqui, evitam enfilar-nos a la zona arqueològica del puig de sa Morisca, i ens du per la seva ruta cx directament cap el toro. Aquí ja ens endinsam a la zona militar per la dura pista que li dóna accés. No falten els atacs protagonitzats per en Fran, que li ve just arribar a la barrera, i és que la rampa es “dura de cojones”. 


Un cop dins l’àrea militar començam a gaudir de l’espectacular paisatge costaner, caracteritzat pels penyassegats de calisa blanquinosa. Feim una paradeta al mirador, amb foto de grup inclosa, i seguim sense en Pedro que per avui ja en té a bastament. La resta seguim en direcció al far pels nombrossos senders que hi ha dins la garriga, cosa que ens confon més d’una vegada i ens obliga a tornar a la pista principal per tornar-nos situar. El ferm rocós ens obliga a fer feina de veritat, i no diguem al Joan i l’esquelet negre que du enmig de les cames. En un intent caperrut per trobar el camí perdut em separ del grup i quan arribo al far el grup ja està en remull, bé el que queda d’ell ja que en Rol, Tià i Fran ja han agafat el camí de tornada, i en Biel que tampoc es remulla debut a la teoria de la des hidratació, també parteix a cercar un lloc més fresc.


 Fa un dia de mar espectacular i aprofitam per fer fotos des de la torre de cala Figuera que pareix que està en fase de retauració. Menys sort va tenir la torre de rafaubetx que com que als militars els hi feia nosa se la vàren carregar…quin detall!  Bona mar, sense brutor ni meduses, cosa que convida a tirar se a l’agua, tot i haver de superar el trenca closques de l’escala de baixada a la caleta, en un dia on descobrim nous exemplars de l’espècie dels “suradors”, com el caganer o el tauló pelut.


Ja refrescats reprenem la marxa a la cerca d’en Biel que intuïm que ens espera a qualque lloc ben instal•lat. Ens juntam a la benzinera de sa Porrassa on també ens re hidratam i feim la tornada pel passeig de Calvià. A Porto Pi els que no tenen pressa fan una cerveseta i els altres van cap a casa, amb la satisfacció de que ens hem donat el primer bany de la temporada malgrat sigui a finals d’estiu.


FOTOS RAFAUBEIG

viernes, 2 de septiembre de 2016

propuesta sabado 3 sept. SOLLER

Ja tenim massa cremat, Planicia i voltants, es proposa zona Soller.
Sortida 8:00 BP, passatemps, raixa, cra coll soller, cami metro, ( tente en pie al mirador inici baixada) baixada montreals, cami de castelló, Era de son bleda, cami de sa font de sa Senyora ( recordeu passat el coll caçadors 1 cami dreta ) Deia ( Habituallament ) Sa pedrina, valldemossa, camis cartoixa, son brondo, estret, esglaieta, rotgetes canet, son espanyol, la real i ferreret.