Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

jueves, 18 de agosto de 2016

Dissabte 13 d’agost. Port d’es Canonge.


Tornam a les cròniques setmanals després d’un petit descans, i és que s’apropa el final d’estiu, o el final de temporada com diuen alguns, i estam un poc cansats de tot. També hi ha que dir que, tot i que no hem aturat de sortir en bici els dissabtes, n’hi ha qualquns, com el dissabte passat que no mereixen contar res, o millor oblidar. Ja m’enteneu, a que si Pere i Biel?


Ens ajuntem idò un grapadet de sectaris, Pere, Miqui, Mapes, Antón, Miquel Bordoy, que s’ha cansat d’esperar el seu enllaç Andreu i ha decidit independitzar-se. Bé que ha fet. Ens extranya que no hi hagi en Biel i just arriba un missatge seu de que ens sortirà a camí ja que s’ha dormit; o s’està desbaratant o està tornant vell, pensam. També tenim avís d’en Gerard, que no pot viure sense nosaltres, i avisa de que ens farà una visita-tibu. Com que ara no pot colcar, fa de moter errant.


Partim per la carretera de Sóller cap a Passatemps. A l’inici del camí en Miqui diu “no fa falta posar-se a tirar com a locos”, tota una declaració d’intencions, i és que, com ens reconeixerà després, està de ressaca post-viatge d’estiu. Tira a tira idò anem cap a s’estret. De camí ens agafa en Biel. Ens ficam per son Brondo i camí vell de Valldemossa, que el feim molt amb bones; serà aquesta la tònica del dia. Voltam a l’esquerra pel camí des bosc des Frares o dels “burros sueltos” com resulta més fàcil recordar a qualquns…i així ens carregam la toponímia (recordem la bajada de la cabra d’en Fran). Pujam pel caminoi en lloc de la costa de ciment, i comprovam que es puja perfectament, sempre i quan no et molesti la merda de ca, a que si Antón? 


Continuam el divertit tram fins el coll de sant Jordi, i d’aquí enllaçam cap a can son Cagondell pel fantàstic enllaç, a qui només li falla la sortida a la pista d’enmig. Un cop al coll den Claret sabrem que en Bordoy ha tingut un ensurt sense conseqüències tot i l’espectacularitat de la caiguda. Enfilam cap a ca na George Sand per fer la baixada cap el port des Canonge. Un cop a la barrera de baix, mentre esperam per reagrupar, no ens posam d’acord amb l’estat del camí, uns l’han trobat pitjor i altres no. Segurament es tracta d’un tema de sensacións.


Arrencam de nou pista cap amunt amb sensació de cames fredas. Avui no sé què passa, però un té la sensació d’estar continuament atura i arrenca. Arribam a can Madò on encara falten uns minuts perquè obrin, i també perquè arribi en Gerard.
Bon estar i bon berener, un poc salat de preu, però bé, tenint en compte l’indret es pot tolerar. Aprofitam per fer un poc de tertúlia mentre esperam a qualqú que s’ha absentat sospitosament de la taula durant un bon rato. Un excés d’all al sopar pareix tenir la culpa. Un cop regulatitzada la situació partim cap a son Bunyola i es camí des General, encara amb bona fresca quan anem per l’ombra. 


Un cop a la carretera enfilam cap el camp de fumbol on ens topam de nou amb el moter errant. Aturam a la fantàstica font des nogués per agafar aigua, tots menys en Miqui que s’estima més patir sed. Seguim pel camí per les marjades i a l’hora de pujar cap el camí des correu en Miqui ha d’estrényer el basculant, per la qual cosa hem d’emprar sofisticades eines. Un cop al creuer de camins, en mateix Miqui ens imposa el camí de tornada, de forma contundent, per s’arbossar i després directament cap a sa Granja. 


De camí ens topam amb en Jonander que aprofitant una sortida familiar es farà un entrenament pre-Montblanc. Després de fer-li un ratet la pilota continuam la marxa. El pròxim objectiu és sa font de sa Turbina, imaginau perquè. Com que la trobam més seca que un bacallà, aturam de nou a son tries. I ara ja si, enfilam cap a Palma pel tram de son Malferit i Sarrià per on seguirem acumulant un bon desnivell segons tenim entés. Un cop a can Ferreret veim que són les tantes, i és que per la distància que hem fet, uns cinquanta, s’ens ha fet llaguíssim segurament per l’elevat nombre d’aturades. El desnivell, gràcies al darrer tram, ha estat d’uns 1500 mts.


3 comentarios:

mapes dijo...

Toni , es que estàs fortissim... i ja se sap... quan un està fortissim, apart d'anar una mica sobrat, es va aviat i de tan en tan ha d'aturar a esperar als pobres mortals amb les seves penuries i avaries. Tanmateix no pensem anar a cap campionat d'Espanya.
Així a mi em va pareixer una bona volteta , de bon rotllo, bona per un post viatge i molt digna de contar.

mapes dijo...

Per cert l'enllaç de les fotos no funciona.

tonimalsofrit dijo...

Han tancat picasa i amb google fotos pareix que no ha anat bé, ho tornaré provar