Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

jueves, 31 de diciembre de 2015

RESUMEN 2015

ENERO:
Iniciamos el año con una celebración, el sesenta aniversario de VP, con una vuelta por san Salvador i aledaños titulada por su autor  de manera cripto numérica. En la siguiente salida nos desplazamos hasta cala Egos de Andratx  y esta vez sí que fuimos  hasta abajo, ya que hacía mucho tiempo que obviábamos la bajada y la tremenda subida, por ello al final nos salieron más de 2000 mt de desnivel. El fin de semana de Sant Antoni / Sant Sebastià, algunos nos escapamos a los Pirineos en viajes familiares pero los que quedaron realizaron una gran vuelta por la zona comanche d’es Pinetons. ( Estaría bien  que este año fuera de nuevo  zona libre ).
Terminamos el mes recordando a nuestro Cecilio durante dos fines de semana. En el primero queríamos unir los dos puntos en los que lo recordamos mas intensamente, Es Ratxo i Castell d’Alaró, al final no fue posible porque ese mismo día también queríamos celebrar una pitanza en su nombre y así lo hicimos con una magnifica “calsotada” acompañada como no puede ser de otra manera con carnaza que es lo que les gusta a los sectarios. El segundo fin de semana que correspondía con el ultimo día de mes fuimos a terminar lo que habíamos dejado y realizamos una vuelta por el Castell d’Alaró.

FEBRERO
El mes comenzó muy bien, una copiosa nevada había caído por toda la serra y evidentemente fuimos a disfrutarla, subimos hasta Lluc, que ese día era territorio reservado para mtb y senderistas ya que la carretera estaba cortada, disfrutamos de rodar sobre una nieve compacta por el cami vell de lluc y de empujar la bici sobre la nieve virgen por el coll pelat. Al regresar quedamos impactados del colapso que se generó en los accesos a Tramuntana. El siguiente fin de semana fuimos por Banyalbufar a enseñar  a Juan todos los nuevos caminos que habíamos conocido hacia poco por allà, pero lo mas destacable del dia fue la montonera que hicimos en uno de ellos, donde todos patinamos cayendo uno encima de otro. Completaron el mes dos buenas vueltas una por territorios vp por sant Salvador y otra por el mitico coll d’es Jou.

MARZO
Empezamos el mes con mal sabor de boca ya que en una vuelta por na Burguesa para celebrar el fin de la temporada de caza, Vp tuvo una caída tonta y se fracturo el omoplato. Continuamos el mes con una salida por el Pla en la que queríamos coronar un nuevo Puig, el de Sant Nofre i otra por s’Estaca. Terminamos el mes con una salida  que fue de lo mejor del año, nos escapamos hasta Menorca, 14 bikers con fémina incluida. Las escenas dantescas del barco no impidieron que luego tuviéramos un día de autentico mtb en el que aprovechamos el día al máximo, tanto que casi perdemos el barco. Fue uno de esos días en que el espíritu sectario brilló en su totalidad y posiblemente uno de los mejores días del año. Podríamos poner mil imágenes: gente con bolsas en el barco, el clítoris de Sergi, Pere intentando limpiarse de la metida de pata hasta el tobillo en un charco que no era de barro, el barranc de binigaus, la cova dels coloms, ( según fran de los colonos ) etc, etc.

ABRIL
Después de una escapada siempre viene un tiempo de impase  en que no hay muchas ganas de innovar asi el primer fin de semana fuimos hasta Biniarroi i Solleric. Como cada pascua hicimos nuestro Pancaritat por algunas ermitillas del Pla y del que recordaremos la imagen de algunos bikers pedaleando descalzos para no mojarse los zapatos en un autentico lago en el torrent de Sencelles. En la siguiente salida fuimos por Cap Blanc i Cala Pi, i acabamos el mes,  con la vuelta integral a la sierra de Llevant con un magnifico bañito en uno de los gorgs del torrente de sa Duaia que no pudieron disfrutar los que como siempre van a su bola. En este mes presentamos alegaciones a la Ruta de Pedra en Sec, que ni siquiera fueron contestadas, demostrando la manera de actuar del ya desparecido Govern Bauçà.
En este mes ya hace 5 años que Tolito nos dejó  después de haber cumplido su mayor deseo.  Anton  también cumplió el suyo y se convirtió en un 312.

MAYO
Continuamos nuestras vueltas siempre descubriendo o redescubriendo  algún trocito nuevo de la isla con nuestras bicis, así nos fuimos por Galilea y rodamos por el viejo camino de Calvia y admiramos la diaclasa de na Costitxa. Siguiendo con el planing del mes  y cumpliendo los deseos de Yerar nos fuimos hasta sa Crostera e iniciamos la temporada de rutas largas para prepararnos para el objetivo  del mes siguiente, superar los 200 km. Así realizamos una vuelta que ya habíamos hechos años antes, rodadora y con desnivel hasta  Sant Telm, pero pasando por la costa Norte. Acabamos con otra machacada  llamada Ruta del Ordi, en la que aparte de disfrutar de las imágenes de los campos en siega nos castigamos con 145 km abriendo una ruta desde Palma a Sant Salvador.  


JUNIO
Junio tiene un nombre 212 mtb, nuestra “brevet”  particular en Mallorca y que nos pone al día de lo que se está llevando últimamente, rutas de gran recorrido non stop. En Mayo ya iniciamos las rutas largas de más de 100km para así poder afrontar tranquilamente nuestro reto. La primera salida del mes sirvió para compensar el exceso de pla que habíamos tenido últimamente y fue una ruta con un sabor agridulce. Fuimos por sitios prohibidos pero con permiso , alfabia y s’arrom y bajamos como despedida por el Barranc antes de que se publicase en el Boib la ruta de pedra en Sec que nos prohíbe el paso por allá. Lo mejor del dia fue la aparición de Juan que hacía meses que no venia y que aguantó toda la vuelta tirando de “raza”. En la siguiente salida continuamos con el desnivel por Valldemossa, subiendo la mola de son cabaspre, comuna Valldemossa i cami des correu. El 20 de Junio al fin realizamos la 212, fue todo un éxito en la que todos los que teníamos tiempo lo conseguimos. Rodamos casi 11 horas en un ambiente de buen rollo en el que lo que primaba era que todos llegásemos, tal como fue. Veremos este año que nuevo reto nos proponemos, ir a por los 300 o quizás cambiar la distancia por el desnivel con una bi3000, todo se andará…


JULIO
Si bien es cierto que siempre intentamos alternar las zonas por donde vamos a Rodar, esto no es dogma de fe, ya que durante le mes de Julio, parecía que estábamos adscritos a la zona de Valldemossa Banyalbufar, ya que casi todas las salidas discurrieron por ese entorno. Llego el calor y solo buscábamos zonas con sombra y con alguna posibilidad de baño. Así fuimos a sa galera , sa volta d’es General, s’estaca i el cami d’es pintors, hasta que este narrador dijo basta y nos desplazamos un poco mas al centro por sa comuna Alaro Orient. Se trataba de acumular desnivel y prepararnos para el viaje de Agosto. Como también ya es tradicional celebramos el buba’s day con cena incluida esta vez por Genova.

AGOSTO
Por Agosto, como diría hoyos , el pescado ya está vendido, tanto que casi se pasa de cocinado, y es que en la tradicional vuelta de tarde noche por sa costera sufrimos una deshidratación descomunal con la gran petada de bigel. Este año también será recordado por la incorporación definitiva del Sr TORNER como cronista oficial, que ha introducido una prosa mucho más satírica y refinada en este blog. Así nos deleito con sus crónicas con títulos divertidos como es poal de ses cervesses, etc.
Tristemente este año ha quedado con una crónica incompleta del viaje que pese a que también fue incompleto por las lluvias, los tres días y medio en que pudimos rodar nos llenaron más que suficiente ya que pasamos algunos collados increíbles, muy difíciles de superar. Siempre tendremos gravados en la memoria el nombre de  “coll de malatra “  con sus 2.900 mt. Fueron unos días de autentico mtb y aventura, en el que como siempre no había competitividad, solo autentico espíritu de superación para ir solucionando las incidencias que se nos presentaban en la que Jeroni nos dió una magistral lección tras su caída de la que aun se está recuperando.

SEPTIEMBRE
 Septiembre es un mes anodino en el que vamos algo desorientados,  el bajón post viaje se junta con el inicio del curso escolar y también laboral con lo que las salidas son básicamente rutinarias, aunque eso sí, siempre incorporando algún punto o tramo novedoso. Estuvimos por Cura y Santa Eugenia en donde inauguramos el caminito des Puiget recién reacondicionado. En esta vuelta nos dimos cuenta del monstruo que hemos creado, Fran no para de dar la lata sobre componentes y pesos de piezas de bici. Fuimos hasta Soller para realizar la clásica vuelta al valle pero este año en sentido anti horario por lo que usamos un nuevo camino que nunca habíamos empleado con nuestras bicis, el de muleta de ca s’hereu. En este año también otro sectario ha emergido, miky que a pesar de su problema incurable de querer siempre estar delante, también se preocupa por el  buen funcionamiento del grupo con sus propuestas como la de la salida por Solleric y el Raiguer.

OCTUBRE
Mes sin pena ni gloria en el que fuimos hasta Alcudia, dando respuesta a una petición de hace tiempo del Sr Torner, se pretendía básicamente repetir una vuelta que combinaba todos los puntos de interés de la bahía : la victoria, albufera y San Marti. Al final al ser la parte inicial muy técnica tuvimos que recortar, por lo que posiblemente nos salió la vuelta mas corta del año, cosa que no nos traumatizo lo mas mínimo.
En la salida que hicimos por el Burotell –Planicia, tras muchas salidas en las que en el momento del café se hacia el silencio, volvió a sonar la voz firme y decidida de Jeroni que nos vino a ver con la  bici de carretera en una de sus primeras salidas post caida. En esta vuelta Salvador ssembró un poco el caos con sus retrasos y algunos se perdieron el senderito “leitmotif”del diaque era la trialerita de s’aljub d’es cristians. Continuamos con nuestras variaciones en una ruta por Llorito y Costitx y terminamos el mes recordando a Hoyos , ahora que ya hace 2 años que nos dejó.

NOVIEMBRE
Al fin se puso fecha para celebrar el cincuenta aniversario de dos miembros de la secta, yerar y tibu. El evento que debería haberse celebrado por mayo se había ido aplazando “sine die”. Para tal evento se diseño una vuelta con salida desde Binissalem y que transcurría por el Raiguer Nord. Fue todo un éxito de convocatoria en la que además de casi todos los sectarios tuvimos ilustres invitados auténticos mitos del mtb Mallorquín. La ruta discurrió por numerosos caminos nuevos como la pestosisima subida de la comuna de Caimari, caminillos per es Castell y algunos senderos por Ullaro y Campanet.
Fue una delicia ver a Yerar, el sectario del año asumiendo la responsabilidad que corresponde a este cargo, vigilando el rebaño desde atrás como buen pastor. En este mes también estuvimos por Valldemossa en una vuelta que queríamos ir por el cami de s’escolta, por Betlem en la que practicamos la rodada en arena y por la cabra vuelta en la que fran nos demostró sus habilidades con el gps. En este mes rodamos por primera vez junto a una fat bike que juntamente con las bicis mono plato son la novedad técnica del año.  

DICIEMBRE.
Después del repaso de todas las salidas uno se da cuenta de que posiblemente otra característica de este año  ha sido las numerosas veces que este narrador ha fallado en las salidas sabatinas. Así en la primera salida del mes faltó cuando el grupo decidió rodar hasta Bonany. En la vuelta estrella del mes, que era de día y medio y que consistía en subir viernes tarde por Massanella hasta son Amer para dormir allí y continuar el día siguiente hasta Sa Costera, abandonó el segundo día. Falló igualmente en la vuelta de la Coma d’en Vidal i también en la del penúltimo sábado que por cansancio y desmotivación debido a ciertas movidas no le apeteció salir y que quedo sin crónica. El último sábado del mes al coincidir con la segunda fiesta de Navidad se diseñó una vuelta corta y atípica por son Segui. Como cada año celebramos la cena de Navidad , con las clásicas discusiones sobre día, hora y lugar , que fueron zanjadas vía decreto. Evidentemente lo mejor del mes fue ver como el sr Torner pudo asistir a un mini viaje, como fue la vuelta del puente de la Purísima y la cara que puso al ser nombrado sectario del año.

Un año más lleno de nuevas experiencias y buenos momentos. Esperemos que el que viene sea aun mejor. Viva la SECTA, Viva el MTB.

miércoles, 30 de diciembre de 2015

CURTA DE NADAL FINS SON SEGUI. sbat26 des

Aquest any la segona festa queia en dissabte, així molts teníem compromisos familiars, ja què tot i que darrerament molta  gent els  distribueix  entre la nit de Matines i Nadal, els rancis autèntics ho continuem fent entre Nadal i la segona festa. Així  es proposa  una volta curta per acabar devers les dotze i a mes a mes, perquè en Miky pogués venir,  un recorregut apte per CX.
8:00 del mati Vp, Sergi312, pere, miky, bigel, andreu, torner, mapes i vint minuts mes tard yerar.
Iniciem el recorregut per Passatemps a on les CX van una mica justes, desprès com que ningú decideix tombar cap a les zones verdes de Palmanyola anem directes al pinar de sa Coma. Pugem Caubet i d’allà enfilem cap el ramal vell de la cra que ens enfila cap al camí dels Cocons. Tombem cap cas Bergantet, a on ja han desaparegut els rètols de prohibit anar amb bici tot i que continuen els de propietat privada però amb  les barreres  obertes. Així  passem contents pensant que almanco  hem guanyat aquesta batalla. Esperem que aquest any nou s’iniciï una nova etapa amb els problemes dels camins tancats i si tot va be s’aprovi una llei de camins que ajudi a resoldre aquests conflictes.  Continuem la marxa baixant cap es Cabas a on ens hi fiquem d’estranquis, ja que aquest camí, ara per ara,  te mes mal remei.
Sortim per son Torrella i enfilem cap el raiguer i de nou ens fiquem a zona conflictiva amb el camí d’Establits de Mainou, que ara per ara, continua amb la barrera oberta, així que passem sense major problema. Iniciem el laberint de les vinyes i ens passem una camada de mes de la que volíem per enfilar directes cap a ses Alqueries. Del llogaret partim cap a santa Eugènia a on agafem l’únic tram que queda obert de l’antiga línea ferroviària de Felanitx. En passar el cementiri, girem a la dreta per l’autopista que ha obert l’ajuntament per recuperar l’antic camí del cementiri. Ens re agrupem a la plaça del puiget, per acta seguit anar fins a la plaça de l’ajuntament a on ens aturem a prendre un petit “coffe break”, tot i el descontent d’alguns que volien un berenar amb condicions. Com que es una mica tard i en Miky no pot arriscar-se ja que te dinar de Nadal amb la nova família política  parteix amb en  Vp cap a Ciutat.
La resta continuem cap a ses Olleries a on anem a cercar una nova, per nosaltres, pujada cap a la torre del vigilant. Fa anys que anem a son Segui i fins ara encara no havíem fet mai aquesta cami, que evidentment s’ha de fer amb aquest sentit , ja que de baixada al tractar-se d’un camí ample i amb grava, no te cap al·licient. En yerar ens sorprèn pujant amb la CX les dures rampes  que en algun moment arriben al 30 %. Un cop arribats a dalt anem a cercar la trialera que baixa cap a ses Coves. Aquí, tot i els advertiments d’en Bigel,  aquest narrador va a cercar el traçat original d’aquest single, que ja fa temps va ser substituït per un altre. Així  al principi, aquest està una mica brut fins que enllacem amb el traçat nou. En arribar a baix topem amb un dels obrers que estan arreglant la casa i alguns inicien les maniobres de “despiste”. “està clar no era per aquí que volíem anar “.
El que es cert es  que quant aquesta casa estigui habitada segur que tindrem problemes per passar  així que ja tenim feina a fer cercant una alternativa que eviti el pas per la casa.  Continuem la marxa cap a ses coves i per el camí que ens du cap a Santa Maria. En arribar a la carretera de Sencelles, posem directa ja per asfalt cap el coll d’es Pou. A la rodona de festival com que realment el temps se’ns ha tirat a sobre , aquest narrador i n’Andreu , que segons ell viu en aquell carrer, decidim retallar i anar per la carretera, ara que està tan ben condicionada pels ciclistes.
Si tot va be, aquest any també segurament veurem tot un pla de vies cicloturistiques de tota Mallorca que intentarà posar ordre a totes les iniciatives aïllades i bastant caòtiques que fins ara s’han dut a terme. Rutes cicloturístiques marcades que a trams son d’asfalt i trams son de terra, voltes esquizofrèniques com les ecovies o carrils segregats fantasma que no van a lloc o no empra ningú.  La resta continua segons l’establert i es suposa que van per es Caulls i son Macià. Volta una mica “suigeneris” per tancar un any també bastant estrany. 65km i 662 mt de desnivell.



Que puguem continuar per molts d’anys rodant per Mallorca i fent alguna sortideta a fora en aquest any nou que tot i les incerteses que ara per ara vivim,possiblement sigui un gran any pels que estimem la bici i la nostra terra. 

domingo, 20 de diciembre de 2015

SOPAR DE NADAL 2015-12-20

Un any mes ens reunirem per fer el sopar d’empresa, si aquesta empresa que es diu sectamtb i que ja fa molts d’anys que roda i que esperem que segueixi així. Hem passat moments difícils però sempre els hem superat ja que les ganes de sortir a voltar amb les nostres mtb estan per damunt de tot.

Aquest any hi érem quasi  tots : Vp, tià, jonander, sergi, raul, rol, fran, anton, miky, jeroni, pere, fernando, yerar, joan, bigel, torner, andreu i mapes. Nomes ens faltaven  l’imprevisible tibu que un dia abans va decidir que tenia que partir a comprar una moto i en micot que com sempre dona branca a tothom  per desprès nomes venir quan li convé. El lloc escollit un clàssic “palmesano” : “el mavi “ i el menú, abundant, preu contingut i una mica pesadet pels estomacs avesats nomes a menjar molt sa. Uns bons asos de bastos en forma de paletilla de xot ames de la picada i postres habituals.
Com ja es habitual en pere , el nostre mestre de cerimònies, va fer entrega de la bicicleta, aquest any en forma de siurell, al nou sectari de l’any que fou el Sr TORNER. Aquest durant tot l’any ha fet una feinada convertint-se amb el fotògraf oficial i redactor de moltes de les cròniques del nostre bloc a on queden reflectit el nostre  dia a dia. El seu estil fotogràfic que segueix el camí inaugurat per en cecilio amb les seves famosos fotografies  “d’ambiente “ i les seves cròniques acides seguint el mes pur estil del nostre Toni,  ens han fet riure i recordar com ens ho passem de be cada dissabte  gaudint de la natura i el paisatge  fora de l’estrès de carreres i preses innecessàries.
Torner tot un exemple a seguir de senzillesa i humilitat molt lluny de certs egocentrismes  i   que no escatima esforços  per que les coses surtin endavant cada pic que  preparem qualque esdeveniment en grup.
En guany també hem tingut una menció especial a  “l’autonomo” de l’any que ha estat per en Joanbike, que a poc a poc  ha anat consolidant el seu taller de bicis, esperant que aviat pugui regularitzar també una mica la seva vida i torni a sortir amb nosaltres els dissabtes.
Com no podia ser d’altre manera en frenando ens amenitzà amb els vols rasants del seu darrer dron del que esperem que ens envií aviat les imatges captades.  
Que puguem celebrar-ho per molts d’anys.

jueves, 17 de diciembre de 2015

Galatzó i Coma d'en Vidal. Dissabte 12 de setembre.

Pànic i confusió és el que hi havia el divendres horabaixa en el xat. Missatges de desespero, crids d'auxili, rogativas. I és que les hores passaven i no teniem cap notícia del líder espiritual. I tot per culpa d'un iphone en estat terminal. Ell, en Mapes, ho va intentar, però tampoc aconseguí comunicar amb ningú. Per alguns, els divendres horabaixa són difícils, hi ha que deixar llestes un munt de feinetes per poder sortir tranquils el dissabte, d'aquí el caos comunicatiu. Entre tot aquest trui, ens enteram de que mestre Mapes està més liat que la pata d'un romà i haurà de sacrificar el cap de setmana en benefici de la feina, per tant, un altre dissabte orfes. Res, idó, quedava clar. Tampoc vendrà en Miqui, capaç de resoldre situacions com aquesta d'un cop de ploma gràcies el seu estil directe i sense contemplacions. El pes de la responsabilitat cau doncs damunt en Biel que cerca aliats amb resultat negatiu. 


Per tant, ens trobam dissabte matí, a l'horari d'hivern o de pare atabalat, a les vuit i mitja, sense ruta planificiada i sense sabates qualqú. Reunits, Raúl, Antón, Biel, Tià, Sergi mitja volta, Pere, Fran, Gerard i Torné, hi ha dues propostes damunt la taula, millor dit, al mig del carrer: la d'en Biel d'anar fins la Trapa, i la d'en Gerard la d'anar a la coma d'en Vidal. Decidim aquesta darrera opció que és la que más ràbia li farà a n'en Rol. 


Enfilam idò cap a Puigpunyent on hem quedat amb el Gerard que si apropa amb al furgo i les sabates. Llavors cap son Net, o sigui, cap a la urbanització i segon a l'esquerra i primer a la dreta, i primer a l'esquerra una altra pic, on hi ha l'escandalera de cans. S'acaba el carrer i la simpàtica rampeta i agafam el sender de sempre, primer un enllaç, i després l'altre. Per aquí ens acompanyarà el flaire de merda de ca que en Gerard ha agafat de ple amb les seves rodotes. No tot són ventanges. Malgrat aquest detall, disfrutam d'unes condicions ideals del terreny, que ens permetrà a molts fer un zero en el tram final, quan normalment és impossible. Sortim al vial i anam al creuer principal on agafam direcció Galatzó. Enfrontam la pujada cap al coll Carnicer amb més o menys feina i amb més o menys força, i segons la combinació cicles molt o poc. Ja som a dalt, i pensam en berenar. Avui toca de butxaca, però com que aquí fa un poc de rasca, baixam la trialera, que està xopada, i menjam més avall, just abans d'agafar el camí cap a sa Boal de ses Serveres. Avui el trobam ràpidament, i ens començam a divertir per aquest ideal tram. 


Arribats al punt on pots anar cap a la dreta, al coll d'Estallencs o Planícia, en Tià, Pere, i Sergi, tomben cap allà, i els altres cap a sa Boal (nom sense traducció possible) pel divertidíssim camí de sempre. Per aquí, veurem com la nova bici del Gerard també es capaç de punxar. Sol·lucionat el pobblema, amb un no res ens plantam a l'àrea recreativa de son Fortuny, i allà enllaçam pista cap amunt direcció coma d'en Vidal. Bon estat del terreny també per aquí, i feim la dura pujada, que avui no és tant dura. Pel camí, en Gerard reb una telefonada del seu estimat Jon, que ens ha de sortir a camí per les cases de Galatzó. 


Finalitzat el coll, començam la trialera de baixada cap a la finca pública.  Mentre baixam, recordam les primeres vegades que vinguérem per aquí, quan era un autèntica selva de carritx i no hi havia manera de seguir el camí. Ara és un plaer, al manco pels que ens agrada baixar, entre ells el nou descender Gerard i la biciplus 27.5.


Ja a la part baixa del camí, devers les cabanyetes de palla, ens trobam amb en Jonander, que prèvia abraçadeta amb el seu estimat, s'incorpora a la nostra ruta. Com que avui no hi ha hagut berenar oficial, ni cocascolas ni cafès, anam mitjos afamagats, i en Raúl ens informa que a la possesió podem prendre un refresc. No obstant, un cop allà, decidim no enredar-nos i fer el piscolabis al final. A ca l'amo en Biel, el grup es divideix, i en Raúl, Jon i Gerard tiren cap el camí d'en Cecilio per llavors recollir la furgo a Puigpunyent, i en Biel, Fran, Antón i servidor seguim pel clàssic recorregut del torrent, son Pillo, Son Boronat, Tords i Palma-Ferreret, on pareix que cada vegada més és el destí final de més grups de ciclistes. Tot i la improvització de la ruta hem cumplit amb la missió, divertir-nos i disfrutar tots junts. Total, hasta la p... de distància i uns altres tants de desnivell.


jueves, 10 de diciembre de 2015

Gran Viatge de la Puríssima. 4 - 5 de Desembre 2015.


Sortida diferent aquesta, tenim cinc dies de festa per davant i hi ha que aprofitar. Ens trobam en Mapes, Biel, Antón, Andreu, servidor, a les quatre de l’horabaixa del divendres. Pel camí s’han d’afegir en Raúl, que ens acompanyarà fins Lluc, i en Gerard, que com sempre va de cul i no sabem bé on ens trobarem amb ell.


Partim amb el modo tranquil cap a Son Macià, per després seguir cap Es Caülls, camí de sa Bomba, camí des Raiguer. A Consell ens espera en Raúl. Mentrestant, en Gerard pareix que intenta contactar amb nosaltres sense massa èxit. Resulta que anuncia un nou retràs per incorporar-se al grup, el qual ha d’anar tirant per no arribar massa tard al refugi de Son Amer. Així, passam de llarg per Binissalem, i en esser a Lloseta tiram cap a Mancor, peró en arribar al creuer on es pot anar cap a Selva i Caimari, pareix que n’hi ha que no estan massa convinçuts de pujar a Lluc pel coll de sa Linia. Forçam un poc la decissió i cap allà anam, és la millor manera de plantar-se a Lluc d’una tirada, això si, una bona tirada. Arribam a l’entrada de la finca on trobam la taquilla tancada i no podem fer el pagament, i és que ja quasi fa fosca. Mentrestant, en Gerard ens va trepijant el talons (això ho sabrem després), però no podem badar i començam a tirar cap a Can Bajoca. Pareix que a partir d’allà anirem més tranquils, no entenem perquè, però feim cas al sr. director, però de tranquils res de res ja que entre can Bajoca i ses Cases des Bosc ens trobarem ni més ni menys que tres vehicles que davallen. Cap problema, salutació cordial i cadasqú segueix el seu camí. Ens reagrupam a ses cases i començam la pujada amb unes condicions ambientals perfectes: ni fred ni calor, se respira bon oxígen, i tan sols ens hem de concentrar en triar bé la traçada i dossificar les forces. D’aquesta manera ens plantam al coll de sa Línia, un tant marejats pel va i ve dels focos. Iniciam la baixada cap a Comafreda, ara si, amb un fred que pela i qualqú amb problemes amb el fanal, però amb no res som a Sa bataia. Aquí despedim en Raúl que no volem ni pensar la fretada que passarà fins ca seva, estam a vuit graus. 


Nosaltres, sense saber res d'en Gerard encara, arribam al refugi de Son Amer. Mentre esperam les gestions perquè ens donin habitació, arriba en Gerard amb el nou capritxet, una Scott vint-i-set i mig plus. Breu presentació, primers afalagaments, i anam a instal·lar-nos. Quasi és l'hora del sopar i en Mapes té un mal pressagi i demana pel menú. Quan li diuen el que hi ha, bacallà amb verdura, talment com si hagués vist el dimoni s'en va escapat a la cuina a veure si li poden fer un menú infantil. Mentrestant ens acomodam a l'habitació. Llavors, ja a taula, veurem que qualque cosa ha aconseguit, ja que mentre els altres disfrutam d'un excel·lent bacallà a la marinera, l'amable cambrer li du un pa amb oli. 


Molt ben sopats els altres (bé, n'Antón tampoc ha disfrutat molt), i després de fer els golafres amb uns colas caos i coca de quart, ens anam a dormir, però abans, sessió d'alliberament de pressió interna "a la carta". Ens dormim tranquils sabent que n'Antón ens vetllarà tota la nit. 
Ens llevam a les set i mitja després d'haver comprovat durant la nit que n'Andreu ronca com  un boc i que en Biel es tira pets de vella. Berenam ben berenats (ens espera un bon percal com diria en Cecilio) i mentre ens raspallam les dents al bany comunitari, des-de l'excusat es dóna el tro de sortida, fort, sec, metal·lic, contundent, una sola detonació aquesta vegada, és el que dóna de si sopar d'un trist pa amb oli. Entre rialles, espavilam i anam a la posició de sortida on ja han arribat en Bordoy i en Pere. 


A l'aparcament s'afegirà el Tibu. Partim tots plegats pel camí de Font Coberta i el seu dur empedrat escalonat final que conseguirà que ens fugi la son. Un cop a la carretera agafam direcció Escorca amb la idea de fer el coll Romaní, però la presència de caçadors ens fa desistir. Seguim per la carretera, doncs,  i pujam cals Reis, 2,6 km de pujada suficients perquè en Mapes es doni compte de que no li convé seguir, es troba molt cansat i estam a punt de ficar-nos dins la boca del llop. Encara tenim fresc el drama d'aquest estiu. Així que, amb l'advertència d'en Biel de que no forcem la situació, ens despedim del senyor director que torna cap enrera. L'acompanyen poc després en Tibu i en Pere. Ens demanam per què han vingut aquests dos, bé el Tibu no tant. 


Continuam idò, compungits per l'abandonament del líder, Calobra cap avall, desvio de Tuent, Coll de sant Llorenç, es Vergeret, i , enfilam el següent objectiu, Sa Costera. No està fent gens de fred, però hi ha molta humitat, això significa alerta amb la pedra banyada. Arribam al coll de na Polla i travessam el portell que dóna inici a n'aquest preciós tram, icona d'en Gerard juntament amb sa Linia. Amb un no res ens plantam al coll de Biniamar. Avui tot ha anat perfecte, a més sa costera ha estat per nosaltres tot sols, no l'hem haguda de compartir amb ningú. 


Baixam cap a Bàlitx mentre not que qualqú em va trepijant els talons, baixa fi, per la traçada, sense errades, és n'Andreu pens. Un cop a baix me n'adonc que és en Gerard i la seva "divertida" montura (si Sergi, divertida). Això funciona! 


Reagrupam i ara ja pujada cap a Bàlitx d'enmig i pista cap a Ses Barques, baixada per darrera fins la carretera i collim el camí de s'Ermita fins que arribam a Sóller. És la una i mitja quan ens seiem per dinar, el temps vola, però també hi ha hagut molta feina a fer. Ens aixecam de taula una hora i mitja després.


Ara, guiats per n'Andreu, hem d'anar a cercar el camí que ens du cap el coll d'en Fava, per després anar a agafar el camí de Castelló i es des Rost. Comprovam que la capella encara està en obres i no ens queda més remei que anar pel famós by-pass on et poden oferir sexe madur. Un cop al camí oficial, enfilam cap a Deià. Divertit tram, com sempre, no tant per en Biel que ha de fer un sobre-esforç amb el manillar baix. Tot i així ho resol molt bé.  


Avui no ens aturam a can Reynés, s'està fent tard i enfilam ara ja per carretera, cap a Sa Pedrissa. A bon ritme arribam a Can Costa, on reagrupam i aprofitam per perfilar la tornada cap a ciutat per Valldemossa i Son Brondo, ja que no ens dóna temps per més i també hem deixat els llums a la furgo. Per tant no veim factible tirar cap Esporles que éra la idea inicial. Així i tot ja n'hi ha. Per tant, camí vell, s'estret, s'Esglaieta i a son Termens ens despedim de n'Antón i en Gerard que encara han d'anar fins Binissalem.


En Miquel Bordoy, Andreu, Biel i jo anam per Passatemps fins a Palma. Devers les sis arribam a casa. 
Han estat dues jornades molt efectives, amb quasi tres mil metres de desnivell i uns cent quaranta km de ruta, i tot això passant-ho molt bé. Bona fórmula de sortida de bicicleta, amb sensacions de gran viatge tot i no haver sortit de l'illa. Gràcies a qui va tenir la bona idea.

jueves, 3 de diciembre de 2015

Dissabte 28 de novembre. Black Friday - Rodant fins Bonany.


No ens ha quedat més remei. Aquesta setmana si no pronunciaves aquestes maleïdes paraules no eres ningú. Antic! m'han arribat a dir perquè no sabia de què anava el tema. Reconeixeu que ha esta fartant la cosa. Per tant, igual que una bona teràpia comença per reconéixer la malaltia, nosaltres per oblidar l'assumpte ens hem globalitzat amb la resta del món, però a la nostra manera, és a dir, amb un bon jornal d'mtb. Per això, en Biel, que ha estat qui ha agafat el comandament de la ruta (un cop més en Mapes ens ha deixat, aquesta vegada per anar a tastar el cochinillo d'Avila), ha rescatat una ruta de la dotzena que tenim al catàleg. Així doncs, objectiu Bonany.


Ens trobam idò, a les vuit i mitja, on sempre, un poc més tard que de costum ja que en Gerard s'ha hagut de multiplicar per dos per poder venir, en Miqui, AndreuCx, Biel, Pere, Antón, Raúl, Vp, Gerard i Torné. 


El primer objectiu és Casablanca, per tant, agafem el catàleg de sortides de la capital i triam la que ens hi du. Allà ens espera en Tià, que mentre espera ha fet un interessant amic. Aquí mateix ens deixa n'AndreuCx que parteix cap a Montuïri a guardar taula. Nosaltres enfilam cap a Sant Jordi i camí de Son Binissalom, i a Son Mandívia seguim recte cap el camí de Punxuat. Travessam els sembrats que a n'aquesta hora tenen un aspecte magnífic, i després d'un poc de confussió arribam a la carretera Algaida Llucmajor i la creuam per agafar el camí de Son Rodó, des d'on ens endinsam dins la garriga de Castellitx. 



A un moment donat botam el blindatge fet amb un munté de branques i seguim per pista i dreceres fins l'ermita. D'aquí, agafam camí de la Pau cap a son Coll Vell, sortim al camí vell de Porreres, i llavors anam directe cap a Montuïri per la carretera de Randa. 


A S'Hostal fa un rato que ens esperen el Tibu, tassó de vi en mà, i n'Andreu que ja ens ha fet la comanda. Molt bon berenar, bon preu i simpàtics cambrers, què més es pot demanar?  Després de quasi una hora asseguts a taula, i havent discutit diversos temes, entre ells el rànking de maillots més lletjos de l'Illa (per més informació parlar amb Tibu), decidim partir, no sense donar la nota amb un comentari sexista a tota megafonia per part de n'Antón davant la cara d'una al·loteta i que ens fa caura la cara de vergonya. 


Despedim n'Andruet que parteix cap a casa, i a n'aquest punt comença la ruta pel surfero dicharachero. Agafam la carretera principal cap a Porreres i a un parell de kilòmetres agafam camí a l'esquerra que, després de sis o set km. per pista i camins arribam a Villafranca. Ja estam aprop de l'objectiu del dia, i en Raúl ja ens comença a avisar de la pujadeta que ens espera. Després de deixar el camí pla entre horts i hiverneros, ens posam amb l'ascensió, que es fa més assequible al final perquè el camí està encimentat. Crec recordar que no sempre ha estat així. També hi está per l'altre costat, per on davallarem. 


Un cop a dalt, en Gerard, fent gala de l'amabilitat que el caractertiza darrerament (hi ha un abans i un després des del cinquantenari), ens omple els bidons a tots. Teniem una joia al grup i nosaltres sense saber-ho! 
Baixam per la drecera de ciment (quina pena) i en tocar la carretera voltam en direcció Sant Joan pel camí de l'Infern, una llarga recta, de baixada en aquest cas, que dóna a la carretera Sant Joan-Petra. En aquest punt ens deixen en Tià i el Tibu, que vol agafar un tren fins a Montuïri... La resta, seguim el track i acumulant kilòmetres a les cames. Mirant cap a Sant Joan, de seguida voltam a la dreta i ens comencem a moure per un terreny on és difícil tenir referència d'on estam donat el successiu canvi de camins cap un costat i l'altre i sense veure cap fita, sensació que tindrem fins arribar a Pina (passarem ben aprop de Sant Joan i de Lloret sense adonar-nos), però que a la vegada ens fa disfrutar del trànsit entre grans extensions de conreus i pastures. Seguim pedalant per aquestes terres grogosses fins que arribam a n'aquest turonet de pinar que tant ens agrada pel divertit que són els senders. Aquí veurem lo bé que s'en desfà en Biel i la seva criatura de manillar baix, ficant roda fins i tot al que du davant a les baixades.


Seguirem ara, per devora un puiget de nom Negre, pista i carretera seguint un eix imaginari, per situar-nos un poc, entre Sant Joan i Sineu. A un moment donat, identificam perfectament a la nostra dreta el puig de Sant Nofre, i és que té una forma peculiar. Fa uns mesos hi varem esser.  Seguim, com sempre alternant pista i carreterona, travessam la carretera de Montuïri cap a Sineu, i anam a cercar el camí d'Ariany, que només el tocarem per, en direcció sant Joan, agafar el de son Bauló, i finalment el camí des Camp de Pina fins el poble.
Des de Villafranca no hem tocat cap població, i ha donat la sensació de que ha estat una tirada llarga, de quasi una vintena de kilòmetres. A tot això hi ha que afegir que duim el vent de cara. A partir d'aquí, terreny ja més conegut: camí vell de Pina fins la carretera Algaida-Sencelles. Just aquí haviem de seguir pel camí de son Cota i pel de Son Lluch, però els dipòssits de glucògen estan sota mínims i anam directes a la benzinera d'Algaida a menjar uns donuts de xocolata, decissió que no agrada a n'Vp i que provoca una discussió amb en Miqui que li contesta amb un to "fins la polla". 


S'ha fet bastant tard i en Pere i en Gerard tiran cap a Biniali i Binissalem, i la resta pel vial de servei cap a Palma. A son Gual hi ha divissió d'opinions i en Raúl, Vicens i Antón van per carretera, i en Biel, Miqui i jo, que estam un poc cansats de tant d'asfalt anam pel la garriga de Xorrigo. Ens tornarem a juntar arribant a ciutat.
Tocades les quatre arribam a casa amb un clar diagnòstic: fallo multiorgànic de cintura cap avall. Han estat 110 durs kilòmetres a bastant bon ritme, i 1300 mts. de desnivell.