Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

lunes, 31 de agosto de 2015

RAFEUBETX. Sabt 29 agst.

Darrera sortida d’agost, esperant que a poc a poc les temperatures baixin i anem recuperant la normalitat. Es proposa una volta sense massa complicacions cap a ponent. Objectiu Rafeubetx, que per els beneits que encara  varem fer la mili era “ibiza-rafaubeix”.
7:30 hora d’estiu ( que ja es proposa modificar pels que viuen per son caliu): pere, miky, bigel, andreu, bordoy ( per en fran: bordils ) i mapes. Partim per la clàssica sortida cap  Establiments passant per son Espasses i can Gaza. Enfilem  la cra de Puigpunyent i desprès la de Calvià per tot d’una que podem aficar-nos cap els caminois laberíntics  de pujada al coll d’es Tords, primer pel tram de la dreta de la carretera en el que n’Andreu es va returant per llevar qualque branca molesta i desprès pel de l’esquerra. Aquí  en Pere, que avui estrena una flamant BMC (per nosaltres BCM ), queda una mica despenjat, no sabem si per qüestions físiques seves o per culpa de dur un únic plat, ara que això es tendència.
La qüestió es que tots anem tirant i aquest narrador, en contra del que sol fer, dona per suposat que aquell es sap el reconegut i no s’atura en els desviaments. Craso error, ja que en arribar a Valldurgent en Pere no apareix,  a mesura que passen els minuts comença’m a pensar si ha estat víctima del minotaure del laberint. Al final apareix i tot i que no en surt d’allà volant com en Dèdal, si ho fa baixant de la muntanya , ja que es veu que s’ha enfilat per la pista que puja cap els penyals. Tots junts mes en Fernando, que ens esperava allà i que a poc a poc el volem reenganxar, partim per avall fins el desviament de son Boronat. Com es habitual en tocar pista, s’accelera una mica la velocitat. En un moment ens plantem en el desviament que du cap a les quarteres per desprès travessar la carretera i enfilar cap el camí que ens ha de dur al torrent.
Arribats a la carreterona d’es Capdellà sortim del pinar sortejant una mica els obstacles que recentment han aparegut i tirem torrent avall. En Agost sempre s’agraeix la frescor d’aquest camí i no sap greu tenir que travessar el torrentó un parell (mallorquí) de vegades. Entrem a Santa Ponça  per la llera formigonada com a les pel·lícules Americanes de suburbis i en sortir al primer carrer ens aturem a un bar que pel nom, “el rocio“ , suposem es mes per gent d’aquí  que per guiris. Efectivament allà fan xurros i bocatas. Així, la majoria prenem el nostre “mixto”de sempre, mentre  que l’antic company d’escola del del bar demana  tonyina. Per no perdre les bones costums acabem amb un cafetó que com sempre va inclòs dins el preu general.
Com que fa “caloret” i tampoc ho teníem previst prescindim de na morisca i enfilem directes cap a les zones verdes del comellar de sa caleta. Aquestes zones que tan agraden a n’en Joan i a n’en Torner que les anomenen pipicans, de manera bastant justificada.  Bordejam el Toro, aquesta magnifica urbanització costanera que crec es la única urbanització de costa  que un coneix que en lloc de mirar cap a la mar mira cap a terra endins. Entrem dins l’antiga zona militar i tombem pel primer  camí a la dreta per anar a cap a la mar, obviant avui també les entrades  al mon subterrani de galeries. Com era previsible els de davant tiren per la pista evident  i que no te sortida a no ser que vulguis tirar-te  pels penya-segats que enfilen cap a la illeta que dona nom a la urbanització de devora.
Desprès de recular, els perduts tornen sobre les seves passes i no s’adonen que aquest narrador està per allà esperant-los   fent un roi, pel que continuen i no ens repleguem tots de nou fins arribar a la torre mirador. Foto de rigor mentre un comprova com a poc a poc, les instal·lacions es van deteriorant de manera irreversible i ara ja pareix que allò està abandonat des de la guerra, quan realment  no fa tants d’anys que encara estava tot amb actiu. Recordem que la darrera vegada que els canons tronaren fou devers l’any 85, però a causa de totes les vidrieres que s’espenyaren a les urbanitzacions properes sembla que ja no tornaren a sonar fins que en el 96 foren desmantellats.
Tot i que un  sigui  antibel·licista, pensa que es una pena que tot això es vagi deteriorant de tal manera, ja que, vulguem o no, això forma part de la nostra historia. Diuen que els militars ho volen desafectar, així les coses, en principi les terres tindrien que passar als seus anteriors propietaris,  que en aquest cas  son els hereus de don Fernando Truyols, marques de la Torre que les cedí gratuïtament. Esperem que si a n’es  nostre Fernando li toca qualque pedra ens deixi seguir passant. 
Seguim pel tirany costaner que a poc a poc va perdent cota i es va acostant cap a la torre de cala Figuera. A la fi avui hem aconseguit arribar pels tiranys sense sortir a la carretera per aquest divertidíssim “single track “  que no ha estat tan de gust pels de muntura rígida. Anem fins al far i baixem per les escaletes al embarcador a on ens prenem un bon “banyito”. Avui en bigel, que tots sabem que es deshidrata si entra en contacte amb la mar, no s’ha quedat tot sol ja que en bordils li ha fet companyia. 
Amb els motors refrigerats iniciem el retorn, al principi per la carretera i desprès pels tiranys que la ressegueixen per la seva banda dreta. En arribar a sa Porrassa ens aturem a la benzinera per comprar “yelo” i així arribar a casa amb aigua fresqueta. Fem tot el passeig Calvià , llevat d’algun tram en que alguns es despiten guiats pels seus instints  carnals i arribem a Ciutat a on ens aturem a un “bareto” de davant porto Pi a fer la imprescindible cervesseta i el suc de fruita pel  nin.
72 km de bon rotllo i 900 mt de desnivell.

lunes, 24 de agosto de 2015

Sa Bastida Dsbt 22 Agos

Com cada any desprès dels Alps, ve la “mollor” i les poques ganes, i es que aquí segueix fent calor i tot es tan conegut...
Però que li hem de fer, la vida segueix així que es proposa una volta que vagi pel territori yerar i que per berenar  s’aturi a qualque lloc a  on sigui fàcil arribar per si en jetroni i en fernando volen venir, ara que aquest primer  està de baixa i estem intentant que el segon, a poc a poc,  es torni a  reenganxar al grup.
7:30 a la Bp: bigel, miky, andreu i mapes, partim cap els clàssics son Macià, Caulls i sa bomba. Pel camí del Raiguer ens trobem en yerar que s’incorpora al grup. Continuem la marxa i en arribar al desviament del camí del pou salat l’agafem passant pel davant d’aquest antic pou al que els nostres estimats companys no li fan gaire cas ja que s’estimen mes mirar com estan les figues de per la contrada. Travessem les vies i enfilem cap el camí de Pedaç que ens du dins el laberint dels carrers de  Binissalem, que el sortegem el millor que podem. 
En aquells moments, rebem cridada de n’Anton demanant per on som. Ell es per Lloseta ja que ha suposat que aniríem directament cap allà ja que havia llegit que l’objectiu era el puig de darrera aquest poble. Evidentment, el pobre no ha interpretat que darrera la parrafada de camins el que s’amagava era fer una mica de volta per arribar fins a Inca sense passar precisament per Lloseta ja que per allà hi passaríem de tornada i ja es sap que els tracks no es poden solapar, que desprès queden molt lletjos sobre el mapa.
Així les coses agafem el camí de son Roig amb la intenció de desprès voltar cap el camí de can boqueta o vell d’Inca a Biniagual. Com que aquest servidor avui anava sense GPS, ens hem equivocat una mica i em girat  abans del que tocava pel camí de ses olles. Un cop rectificat l’itinerari  i ja pel camí correcta em enfilat direcció a Inca que l’hem revoltat  pel camí de son Gual i sa Vinyeta. Com sempre que anem per allà, hem fet qualque volta de bades per Cristo Rei fins  encertar la pujada de la passera que travessa les vies. 
A la fi  hem emproat cap a Biniamar pel camí de son Marimon i en el creuament del vell de Selva ens hem trobat a n’Anton que  feia una bona estona que ens esperava allà, totalment abatut. Reiniciem la marxa  intentant animar n’Anton que per culpa del maleït sistema laboral en que ens ha tocat viure te la moral per terra. Com no podia ser d’altre manera en miky va obrint camí, seguit per darrera d’en yerar. El kilometricament satisfet enfront del  kilometricament insatisfet. Per darrera en bigel, que no sabem si està satisfet o no, a terra de ningu aquest narrador  i tancant la processó en meli, que tot i que aquesta setmana que han baixat les temperatures ha reviscolat una mica, avui se n’adonat de que encara queda estiu.  El pobre de n’Anton  no sabem massa be si està amb nosaltres o no. 
Seguint l’esquema definit en el tram neutralitzat iniciem la  pujada per les duríssimes rampes de formigó i allà ens trobem, tal com ens havien contat, que el camí ara es una autentica autopista, amb mes trams formigonats i amb els trams de terra totalment arreglats i compactats.  La veritat es que a un no li cap al cap qui es pot gastar el dineral que ha costat tot això per nomes poder pujar a dalt d’un turo per anar a caçar una mica.  Al final la resposta la tenim una mica mes a dalt quan un veu que la pavimentació s’acaba en el dipòsit d’aigua de l’Ibanat. Tot apunta que ho hem pagat tots. Segurament els caçadors o propietaris de la zona tenien bo amb l’administració i han convençut a  algú per  fer aquesta obra faraònica   totalment prescindible, ja que abans  els camions  ja hi  pujaven igualment.
En arribar a dalt n’Andreu ens comunica que n’Anton s’ha returat i per treure  tot el que li revoltava per l’estomac i ha decidit tirar per avall i esperar-nos en el Bar.  Iniciem la davallada i els bons es van picant per veure qui baixa millor mentre aquest narrador va gaudint de les magnifiques vistes que hi ha allà. Arribem al Poble i ens dirigim, com ja es habitual, cercant totes les direccions prohibides  fins el bar d’es Coco. Avui pareix que tot hom ha decidit anar allà ja que està petat, tot i que hi ha que dir que els bocatas son ben xerecs. Almenys els de serrano i formatge que estaven embadurnats amb aquesta especia de salsa de tomàtiga que ara empra la gent per fer pa amb oli i que si fa  estona que roda  amarguetja una mica.
Tot i això el preu ha estat bo ja que el cambrer martxos ens ha volgut demostrar que sabia fer  molt be els comptes de cap : 5x4 vint, mes 4 cocascolas de mes , una aigua i tres cafes, mmmm.. total 30 euros. Perfecta li hem dit: 30 entre 6. Cinc per barba.
I es que ara ja som 6, perquè en fernando puntualment tal com havíem previst a les 10:30 ha aparegut. La intenció era que vingués tira a tira des de Palma, però al final ha anat amb cotxe fins Alaró, així que quan hem partit de nou ens  ha acompanyat, cosa que ja no ha fet n’Anton, que per cert, al final havia  pujat el puig tot sol .
Tombem cap a Banyols pel camí vell de Binissalem i així arribem a Alaró. Allà, la veritat es que no hi havia moltes ganes de seguir amb el pla establert, però a la fi ho hem fet, pel  que ens dirigim cap a l’embotelladora de sa bastida.
Com era de suposar, en yerar no ens ha sorpres amb cap nou accés i entrem per on sempre. Començam la pujada i aviat els termostats es dispararen, sobre tot el d’en Meli, que fins i tot queda per darrera en fernando. Així en arribar al peu de la mola de sa bastida decidim desistir i ens tirem per avall per la pista de ses Artigues. Menys mal que aquest narrador no duia el GPS actiu, així que avui no hi haurà plànol del recorregut i per tant no quedarà constància d’aquest nyap de volta.
Iniciem la tornada cap a Ciutat pel camí de sa teulera i desprès per son Piza i son Macià. Acabant la volta a un dels baretos que hi ha a l’entrada de Ciutat per la carretera vella de Bunyola.

Volta de “reentre” amb uns 80 km i no se quin desnivell.

miércoles, 19 de agosto de 2015

DISSABTE 15 D'AGOST. SERVEIS MÍNIMS.


Sí, aquesta va ser la sensació d'aquest dissabte. No és que la secta fes vaga, però entre vacacionaires i transalpins, només tres vàrem ser els assistents. També n'hi ha que pareix que si no ve cap membre de la plana major, ni es molesten. Llavors ens trobarem qualque dissabte que serem una vintena. 

La proposta del dia, per part d'en Biel, era començar per Valldemossa i acabar pujant la mola de Planícia, prèvia aturada per berenar al Trast de Banyalbufar. El divendres havia plogut molt tota la nit, i la previsió pel dissabte era també pluja, però el moment de partir, a les set i mitja, hi havia treva. 


 Per tant, en Fran, Biel i Torner partírem cap a ses Rotgetes (obviarem nomenar el tram inicial per no cansar) i després cap a s'Estret, per arribar al poble de molt bon rotllo. Prèvia aturada al caixer automàtic, a un dels que encara no cobren per treure doblers, seguírem cap a George Sand per davallar cap el port des Canonge. Amb el terreny amb l'humitat ideal, vam disfrutar de la baixada, i és que dóna gust, a la fi, frenar i que la bici freni, voltar i que la roda vagi pel seu lloc. Veurem què dura. Un cop a la cantera, férem la pista cap amunt per després baixar per la carretera. Un cop a la mar, ens trobàrem amb un paissatge espectacular: una mar de fons coberta per un cel blau ennigulat
contrastant tot amb la costa i els pins.



 Continuàrem, com no, per la volta des General, on apreciàrem qualque preocupant desprendiment de roca de dalt del penyassegat. Acabat el camí, arribàrem a Banyalbufar on berenàrem tranquil·lament a n'es Trast. No havíem acabat el cafè, quan es va posar a tronar i ploure de valent. I és que fins aquí havíem tingut molta sort. Com que teníem clar que la cosa no aturaria, decidírem partir sense pensar-ho massa, això si, amb canvi de plans ja que el fet de patejar la part de dalt de Planícia amb la roca mullada i el següent tram de trialera no seria feina agradable. 


Per tant, ens enfilàrem pel camí de cal Tio i el seu delicat tram ensabonat, fins sortir pel camí de terra a s'Erbossar. Des d'enllà, optàrem per la clàssica i darrerament freqüentada tornada per les cases de Planícia i el coll d'Estellencs. Aquest cop, per no repetir son Fortessa, decidírem baixar a Puigpunyent pel camí de na Fullana i la urbanització de son Net. Després, directes cap a Palma i cadasqú a ca seva. 
Idò això, jornada de serveis mínims, però cumplint amb les obligacions, en total, 70 km. i 1700 metres de desnivell. 

viernes, 14 de agosto de 2015

5 de Agosto de 2015. Receta de cocina “Sa costera” : 4 Sectarios petados al horno


La receta es sencilla, en primer lugar hay que escoger el día. Cualquier tarde de este caluroso verano y partir entre las 4 y las 5 de la tarde, nos puede valer.

En segundo lugar escoger una fuerte subida nada más empezar, la subida desde Sóller a Monnaber puede estar bien, además tiene la gran ventaja de que apenas hay sombra y los sectarios pueden ir desalándose poco a poco y horneándose bien por todos los lados.  

Tuvimos además la suerte de que era un día sin viento y con mucha humedad, lo que nos dejó más secos y tostaditos.

En tercer lugar buscar un itinerario bonito con un paisaje que los distraiga y que no perciban lo petados que van. Los Binis y Sa costera son perfectos para ello.

Y en cuarto lugar y más importante, para que se queden bien desalados es importante que no beban nada de agua, dejar que se evapore la que llevan y que muy lentamente se vayan cociendo al horno….

A las 6:00 coronamos Monnaber, tardamos más de una hora en hacer 10km, eso sí con un desnivel acumulado de 800m. Fue un infierno calor y sudor a raudales, basta con decir que  escurrí los guantes tres veces en la subida (imaginaros Biel).  Mapes en un momento fugaz de cordura planteo la retirada, pero los demás estábamos calentitos y con ganas de marcha, así que nos tiramos hacia los Binis.

Pagamos el peaje de tan bellas vistas, propias de la “tierra media” con fuertes subidas, alternadas con porteos que hacen que los sectarios vayan perdiendo el poco líquido que les quedaba. En lo alto el Puig Maior nos vigila en nuestra penuria.

Llegamos al Coll des cards collers y comprobamos que la fuente Subauma del torrent des Gorg, no gotea,  Toni, Biel y Mapes optan por no repostar agua estancada y yo que estaba a cero de camel y cero de bidón,  soy menos escrupuloso y relleno  mi minibidón de 500ml.
 Continuamos marcha y toca bajada técnica que nos lleva al asfalto y al Coll des reis 682m.  
Antes de bajar Sa calobra vemos el bar de debajo del puente que está a punto de cerrar, pero confiamos en que Se vergeret de Cala tuent estará abierto….
Error, estaba cerrado.  Y allí estábamos metidos en el agujero con toda la Sa Costera por delante. El agua hace tiempo que se nos acabó y todos estamos bastante tocados. Mapes víctima de un espejismo o de un lejano recuerdo para en cala tuent y baja a buscar una fuente, vuelve al  rato, sin nada. . Desolados volvemos a coger el GR que nos lleve a Sa costera, con la mirada pérdida, encaramos las rampas de tierra hasta llegar a la muralla de piedra que custodia el inicio de una de las zonas más bellas de Mallorca.



A pesar del cansancio es todo un espectáculo contemplar Sa costera bañada con la luz del atardecer, el mar en calma con un inmenso azul, enmarca esta maravilla de la naturaleza. Otra cosa es el camino plagado de piedras y en sentido de subida, lo hace mucho más duro, y más cuando llevamos un buen rato sin agua y con un desgaste físico importante.
 Cada uno a su ritmo va haciendo el recorrido, el agua estancada se convierte en un tesoro y lo comparto con Mapes que es con el que más coincido en el camino. Los tramos de costa y piedras se transformar en rampas duras oscuras y exigente que nos conducen al Coll de Biniamar.
 



Allí llegamos exhaustos y sin una gota de agua, tres sectarios petados. Pero, pasan los minutos y falta Biel, me bajo sin bici a buscarlo, y lo encuentro con la cabeza hundida arrastrando su montura, me ofrezco a llevarle la bici, pero al poco me la reclama ya que la usa como muleta para subir, aparte de petado, el pobre, tiene mal cuerpo, le duelo el estómago y tiene nauseas, a falta de unos metros para llegar al coll se para y se queda sentado en el suelo para recuperar fuerzas.
Al ver que no subimos, acuden Mapes y toni a ver que pasa y tras evaluar la situación. Se decide que Toni se vaya adelantando, llegue al coche y nos recoja  lo antes que pueda, y que yo baje a Balitx a por agua y la traiga, y Mapes se queda con Biel. 
Salimos ya  en la oscuridad de la noche, con los focos puestos, y yo tras llegar a Balitx y repostar agua me encuentro en breve a Mapes y Biel, que ya más recuperado habían podido bajar sin mucha demora. El agua es como un bálsamo para nuestra petada y todos recuperamos fuerzas.
Mapes que también llevaba coche parte en solitario hacia Soller y yo me quedo con Biel. Alumbrado con mi foco en una noche oscura subimos poco a poco por la pista de tierra y recibimos la llamada de Toni que ya ha llegado a su coche y nos propone esperarnos en el Mirador de Ses Barques y así evitarnos unos pestosos kilómetros a Soller.
Todo iba bien hasta que se me acabo la luz del foco chino, en total oscuridad tuve que tirar de linterna de móvil en los últimos kilómetros para llegar a nuestro destino. Donde llegamos cerca de las 23:00 unas coca cola y una shandy fueron nuestra triste cena, en breve llego Toni y fuimos a Soller donde esperaba Mapes. Y todos juntitos volvimos a nuestras casas sin cenar y con una buena paliza encima.
46Km 1800 desnivel.

jueves, 6 de agosto de 2015

DISSABTE 1 D'AGOST ANDRATX-ESTALLENCS o ES POAL DE SES CERVESES

Per aquest dissabte, tot i que tocava que refresquès un poc, i tot i que n'hi ha que tenien ganes de rodar un poc, com en Biel, seguírem descartant la zona des pla, per tant triàrem la zona d'Andratx, però sense profundir com ho solem fer sempre que partim cap allà, és a dir, res de ses Basses, res de la Trapa, res can Tomeví...



Un cop més, poquets sectaris a la convocatòria, cosa que garanteix cohesió i fluidesa, traduïnt, bon rotllo i bon ritme de maxa, és a dir, final feliç i prestet a ciutat. Això no vol dir que no anyorem els que no hi són.



Dos quarts de vuit, al cap de cantó (avui tocava el de nord), en Pere, Miqui, Rol (avui rotllo retro), Biel, Andreu, que avui si, la prova del predictor li ha donat positiu i ha vingut, en Mapes, ja com a alt funcionari insular, i en Troner. Ens ha faltat, a part dels que ja tenen costum de fer-ho, en Jeroni, que, incumplint un dels principals manaments, “no punyiràs” a la víspera del dissabte, es va posar a culejar la bicicleta el divendres horabaixa amb el conseqüent atac de nervis i fiasco de reparació. Llàstima.



Partim per carril-bici de la carretera de Valldemossa cap a l'obligat pas de Son Espases. Després sorrim a n'es Secar i voltam cap el cami de can Horrach, camí que es resisteix a ser memoritzat per alguns forts de closca malgrat ja sigui un clàssic a les nostres sortides. Pegam a Establiments i agafam el camí del Molí des Compte que ens du a la carretera de Puipunyent i així agafar el coll des Tords i fer els nous enllaços, primer per dins son Morei i després, travessant la carretera per dins son Salero, sortint devora Valldurgent, evitant més de mitja pujada d'asfalt. Carretera cap a Calvià i passat Banàtica voltam pel camí de son Boronat fins Calvià. Evitam agafar cap el torrent Galatzó perquè sabem que l'han tancat, al manco a la sortida per son Pillo. Deixam pendent investigar si hi segueix havent possibilitats de passar-hi per un altre moment. Tiram doncs cap es Capdellà, primer pel camí vell i després pel passeig. Seguirem per la carretera del coll de n'Esteva i pel camí vell de Capdellà Andratx. 


Davallarem cap a santa Caterinai després pel camí de sa Guixeria, arribant a sa Coma i a Andratx on berenarem, concretament al bar Es Cantó Nou, la esquina nueva millor dit, on són especialistes en pa amb olis insípids. Si, i no és gens fàcil combinar pa, tomàtiga, oli, cuixot salat i formatge i que no tengui gust de res. A un moment així un no pot evitar pensar, amb els ulls vidriosos, els bons berenars que preparen el bar Mallorca a Biniamar, del milloret que es pot trobar. Quatre i mig lauros, menys mal, així i tot car pel que et donen. Amb molt bona temperatura i amb el cel ennigulat reiniciam la marxa amb un Andreuet a plenes facultats que s'animarà a acabar la volta, i és que ja li han dit avui matí les hormones: “avui si que es pot”. Sortint del poble agafam el clàssic carrer de Barcelona i després el camí de la coma Freda. A un moment donat, agafarem el camí de sa Font d'en Xina, on veurem, al lloc on se suposa que hi havia la font, que qualque hortera, que ho devia trobar massa horter per tenir-ho a ca seva, ha col·locat la figura d'un buda recolzat certament en postura lasciva. No ens molestam en fotografiar-ho. La carreterona dóna pas a un caminoi que ens ha de dur fins el coll de sa Gramola, que es troba molt confús ja que està dins la zona del gran incendi de fa dos anys. Entre uns i altres aconseguim sortir a la pista i finalment a la carretera d'Estellencs. D'aquí baixam cap es pla de n'Evangèlica i cap els tunels. 


Donat que no fa massa calor i que el grup li fa peresa, no baixam a cala ses ortigues on teniem previst fer un banyet. Remuntam els tunels i agafam la carretera vella d'Estallencs fins es Grau. Continuam la ruta pujant cap a l'area recreativa de son Fortuny, i després enfilam cap el misteriós Boal de ses Serveres, i deim misteriós perquè ningú sap ben bé quin lloc és en concret. I una altra cosa, què és una boal? A veure si qualqú ens ho por aclarar. 



Des d'aquí anam fent aquest fatàstic cingle-track, amb continus i divertits puja i baixa fins el coll d'Estellencs. Allà podrem observar com per la banda de la mar s'ens apropa una fosca tormenta. Sense enredar baixam cap a Muntanya escapant de les gotes. Sortirem per son Fortesa, prèvia reparació d'una recàmara. Sortim airosos ja que avui tampoc topam amb l'escatològic gorà que guarda la finca. Per lo vist, en certa ocasió, al grup d'en Bini els hi va voler marcar el territori davant ells, per deixar clar que per allà no passaven. A Puigpunyent tenim en Miqui que ja va en reserva i li han de fer una trasvase de líquid. A ritme controlat arribam a n'es Ferreret a la una i mitja. Després d'una bona desfilada de gerres, plegam cadasqú cap a ca seva.

Bona i àgil volta, uns 80 km i 1100 mts de desnivell.




miércoles, 5 de agosto de 2015

ALPS 2015:




ALPS 2015: CERVINO.
5 días de MTB
331 Km
10.900 mt de desnivel

«No tengo nada más que ofrecer que sangre, esfuerzo, lágrimas y sudor».
«Venid, pues, y vayamos juntos adelante con nuestras fuerzas unidas».

Winston Churchill.


10 d’agost. PALMA - AOSTA

Avión: PMI 9:45 – Mlx (T2) 11:25 vol 2742  (118€+ 90€ bici, ida i vuelta)
Coche: Malpensa- Aosta.  173 km  1:45 mint
Dirección A4 Torino, intersección A4/A5, A5 hasta Aosta
Montar bicis y paseo por Aosta y sus ruinas romanas.
Dormir: Albergo Mancuso. Tel +39 0165 060333. Strada Voison, 32. (½ pensión 56 € )

11 d’Agost. ETAPA 1. AOSTA- RIFUGIO ELENA. 50 km 2.700 mt desnivel

El gran collado. “Malatra”.
Etapa básicamente de subida hasta el col de malatra, bajada al val  ferret y subida hasta el refugio Elena.
Km 0 Aosta 570 m Salida siguiendo la via francigena, con grandes rampas durante los primeros 10 km con un desnivel de 630 mt
Km 10  Gignod y  Buthier – 1200 mt. Tramo de descanso de otros 10 km con un desnivel de 200 mt siguiendo curso de una acequia
Km 20   Saint Oyen  1.400 mt Abandonamos la vall de sant Bernard y subimos por pista hacia col Malatra durante 12 km  con un desnivel de 865 mt 
km 32  fin de pista 2.265 mt Sendero durante 3 km de pateo y 600 mt de desnivel. En el km 33 posible desvió hasta el refugio Frassati donde es posible comer.
 km 36 col de malatra. 2.900 mt.inicio del descenso de 7km y 1200 de desnivel.
En km 41 posible desvió hasta refugio Bonatti.
km 43 fondo valle ferret 1700m. Inicio subida por cómoda pista hasta el refugio Elena a 7km y 324 mt de desnivel  
Km 50 refugio Elena 2024 mt   

Dormir: Rifugio Elena  (+39) 0165844688  44€ ½ Pension.


12 d’Agost. ETAPA 2. RIFUGIO ELENA-MAUVOSIN. 68 km 2.600 mt desnivel

La Suisse o Los 2 cols : Ferret i Mile

Etapa que trascurre casi íntegramente por Suiza , con dos collados importantes, el Ferret, en el que entramos  a Suiza y el Mile por el que pasamos del valle del col de Saint Bernard en el lado oeste del gran Combin al valle  de Mauvosin en su lado este.
Km 0 Rifugio Elena (2025 mt )   Ascenso por sendero hacia el coll ferret 2,8 km 465 mt de desnivel.
Km 2,8 Col Ferret (2.490 mt) Frontera Suiza, inicio descenso de 6, 2 km y 690 mt de desnivel.
Km 9 les Arts (1.800 mt ) Continua descenso por carretera y pistas durante 16 km bajando 914 mt.
Km 25 Orsieres (914 mt) Iniciamos subida por la carretera del col del gran San Bernard durante 8km y 402 mt de ascensión.
Km 33 Desvio Liddes. Inicio gran subida del día, el primer kilometro por asfalto y los 11 restantes por Pista con un desnivel de 1.100 mt.
Km 45 Cabane / col de Mile. ( 2.478 mt) inicio descenso de 14 km i un desnivel de 1.153 mt negativos. Trialera, pista y carretera.
Km 59 Cra Mauvosin. Ultima subida del dia básicamente por carretera con algún tramo de pista. 9 km y un desnivel positivo de 518 mt
Km  68 Mauvosin.

Dormir: Hotel de Mauvosin. tel  +41 (0)27 778 11 30  63 € ½ pensión


13 d’Agost. ETAPA 3. MAUVOSIN-LIGNAN 78 km 2.282 mt desnivel

Una gran bajada y un túnel

Etapa de regreso a Italia por el col de la fenetre de durant, con una gran bajada de nuevo hacia el valle de Aosta, en la que pasaremos por un túnel de 800mt junto a una acequia de agua y iniciamos el desplazamiento hacia el valle de Cervinia, quedándonos a mitad del recorrido en Lignan.
Km 0 Mauvosin 1814mt. Subimos 1,5 km hasta la presa y bordeamos el lago iniciando la subida por pista facil  hacia la frontera subiendo unos 386 mt
Km 11,25 fin pista facil. 2200 mt Seguimos subiendo por pista/sendero hasta el col durante unos 6km con un desnivel de 600 mt.
Km 17 col fenetre durand. 2.818 mt Inciamos la bajada por senda fácil que pronto será pista pasando por numerosos lagos. Bajaremos durante 25 km 1943 mt
 Km 27 cra Glacier 1570 mt tras un km de carretera  seguimos bajando por sendas y pistas.
Km 32 inicio túnel 1.513 mt. Tunel de 800 mt  junto acequia con agua. ¡¡ FRONTAL ¡¡

Km 42, 5 La cretaz 875 mt . Punto más bajo de la etapa. Iniciamos ascensión por carreterillas y pistas pasando por pequeñas aldeas durante 36 km con 1278 mt de subida con algún tramo llano y alguna bajada.
Km 78 Lignan  1640 Saint Bartholome.


Dormir: Ostello della gioventù di Saint-Barthélemy.  tel  0165.770040. ½ pensión 35€


14 d’Agost. ETAPA 4. LIGNAN - CERVINIA 57 km 2.000 mt desnivel

Rompepiernas con puntilla final

Etapa en que entramos en el valle de Cervinia, básicamente por pistas de subida y bajada pasando por Cervinia, desde la cual haremos la última gran subida del viaje hasta el refugio Orione, a los pies del Cervino.
Km 0 Saint Bartholome 1629 Iniciamos el día con recorrido por pistas en sube y baja
Km 35,6 lago Cignana . 2078 mt. refugio Barmasse.
Km 39  fenetre cignana 2.129 mt iniciamos descenso de 400 mt y 10 km hasta cervinia
Km 49 Cervinia. 1725 . Ultima gran subida  de 8k y 770 mt de desnivel.
Km 57 Rifugio Orionde.2.490 mt



Dormir : Rifugio DUCA DEGLI ABRUZZI  Tel. +39 347.6759289  ½ pension 60 €


15 d’Agost. ETAPA 5. CERVINIA - AOSTA  78 km 1.000 mt desnivel

La gran bajada y regreso a Aosta

Última Etapa en la que nos despediremos del Cervino paseando por las alturas de la estación de esquí, gran descenso hacia el valle de Aosta y regreso al punto inicial del viaje siguiendo el curso del rio.
Km 0 refugio Orionde 2.490 mt empieza la jornada rodando por las pistas de ski con algunas subidas y bajadas
Km 8 lago Cime Bianche  2.510 mt
Km 11 bacino cime bianche. 2.680 inicio descenso de 9 km y 1130 mt de desnivel.
Km 23 balconata cervino 1.794 mt
Km 28 Chamois  1.496 mt
Km 50 Chatillon.  584 mt Iniciamos el remonte del rio.
Km 77 Aosta 570 mt




Dormir: Albergo Mancuso. Tel +39 0165 060333. Strada Voison, 32. (½ pensión 56 € )


16 d’agost. AOSTA- PALMA

Desmontar Bicis y empaquetar
Coche: Aosta - Malpensa.  173 km  1:45 mint
Dirección A5 Torino, intersección A4/A5, A4  hasta desvió Malpensa

Avión: Mlx (T2) 20:20 - PMI 22:05 – vol 2747  (118€+ 90€ bici, ida i vuelta)