Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

lunes, 29 de diciembre de 2014

SOLLEREXPRES 14. Dsb 27 des

Passatgers al tren.
Propera sortida semidirecte en destinació Sóller, s’atura  a Bunyola i al pujol d’en Banya, correspondència amb la línea  del Raiguer a Bunyola i amb línea panoràmica del coll al Pujol. 
8,00 estació central de sortides, parteix el comboi  panoràmic integrat per les unitats torner, bigel i bordiu que es veu que tenen problemes  mecànics i òptics als motors i prefereixen  fer el recorregut tradicional.
8:15 parteix el tren oficial  amb  8 unitats: vp&miky, andreu, pere, jonanda, joan, jetronic i mapes   direcció a passatemps.  A uns dos-cents metres de la sortida  una de les maquines  te problemes amb una roda  així que tres unitats del comboi  queden despenjades  i s’aturen a reparar mentre  les unitats de davant continuen sense adonar-se’n que han perdut tres vagons. En arribar a  son Sardina es fa evident que el tren s’ha fraccionat per el que aturem  maquines   per esbrinar que ha passat. Pareix que l’averia s’està solucionant però per no retardar mes del necessari l’expedició  es decideix que les unitats de coa adressaran per carretera i es reincorporaran a can penasso a on suposadament hi ha correspondència amb la línea del raiguer.
Així el tren oficial passa per passatemps i en enfilar Raixa recull les unitats que s’havien aturat per averia. En arribar a can penasso el tren del Raiguer compost per en yerar i en raul  veient   que el tren de Ciutat anava amb  retràs ha començat a fer camí aturant-se a la alçada d’Alfabia a on a la fi ens hem agrupat tots i  hem format  formant un autèntic comboi  de 10 unitats que ha posat la directa i en un moment ha travessat la serra.
En arribar a les immediacions del pujol d’en banya els components del panoràmic s’han reincorporat a l’expedició. Començava així la clàssica volta perimetral a tota la vall. El Primer tram es desenvolupa pels magnífics camins de ferradura cap el coll d’en bleda. Aquesta vessant  pel mati sempre es la mes ombrívola de la vall  ja que està orientada a nord i a llevant   i està davall la imponent mola des Teix. Així totes les baixades d’aquesta banda per al hivern  els seus empedrats son  autentiques pistes de patinatge.
Així decidim   baixar per muleta ja  que  aquesta es mes propera a la mar i ja no te tanta ombra de les grans muntanyes. Passem arran de les cases per els divertits tiranys  que les eviten i  en arribar a l’empedrat apareixen alguns trams tècnics  que no son  cap regal però que a poc a poc es van normalitzant i que al final et  deixen  bon gust de boca en travessar els trams dins el pinar.  En arribar al solar de l’antic Rocamar, ningú troba a faltar aquella “mole” en runes  ara ja desapareguda.
 Es hora de berenar i com que el lloc oficial per això el tenim a Plaça, partim cap allà i com sempre ens mig perdem pel laberint de  Sóller que generen els torrents, el tramvia i les direccions prohibides. Desprès de menjar els bocatas que ja havíem comanat i de prendre el corresponent cafè reiniciem la marxa de nou travessant l’horta per anar a cercar el camí del coll d’en borrassar. D’allà anem per la pista fins a la carretera de sa figuera que la seguim en pujada fins cas bernats. Allà comença la gran pujada del dia desprès de la font del salt de Balitx i allà  també es sent la frase del dia.
“tio, tio, enhorabuena, muy buena subida “ mentre en miky&vp  es donaven la ma com els autèntics  professionals. Continuem la marxa avui encertant el camí correcta que ens du fins la pista principal de balitx que la seguim ja cap avall en direcció a Sóller. En arribar al creuament amb el camí de Fornalutx a sa figuera tombem per aquest altre magnífic camí de ferradura que feria el simètric del  pujol d’en banya però a la cara sud de la vall. Aquest camí no l’emprem massa però està molt be  i sempre sorprèn  a en yerar que es pensa que es un nou descobriment. 
Un cop travessada la carretera arribem a Fornalutx, els mes endureros baixant per l’empedrat i els mes clàssics per la pista.  Per tancar el triangle tocaria anar per les faldes d’Alfàbia però com que aquesta serralada es precipita amb molta  pendent no te el seu camí de ronda com el tenen els altres costats així que ens dirigim a Sóller pel  clàssic camí de Bini bassi.

Travessem el poble per el caminoi dels rentadors i sortim d’allà  pel  carrer del torrent de l’olla. En arribar a la carretera del coll de nou els del tren panoràmic parteixen carretera per amunt mentre que els de l’exprés enfilem cap el camí vell de Ciutat. 
De nou en un moment ens plantem  a Alfàbia i desfem el camí que havíem fet per anar, raixa i passatemps. Arribem a Ciutat amb 83 km  1300 mt de desnivell i com que son les dues i mitja ens aturem a prendre unes canyetes mentre esperem a que arribin els del panoràmic  i així acabem la darrera volta de dissabte d’aquest any confiant en poder celebrar-ho per molts d’anys. 

lunes, 22 de diciembre de 2014

CAP ENDERROCAT / CURA. Dsb 20 des

Hola Sergio ¡¡
Així anavem a saludar-lo, però al final  no va poder ser  ja que tot i que havíem canviat els plans inicials d’anar cap a la costa Nord per ell i també per en Tibu,  aquest no es va presentar. Així a darrera hora  varem improvisar la ruta d’aquesta setmana. Tocava rodar i com que les sortides per son Macià o per son Binissalom ja les tenim massa vistes, decidirem tirar el mes possible cap al llevant i anar per la costa de Lluchmajor sortint de  Palma per es Carnatge.

8:00  a la benzinera de sempre vp&miky, andreu, salvador, bigel, torner, fran, anton, pere i mapes partim avui cap al sud anant a cercar l’entrada del torrent de na barbara a la carretera vella de Bunyola. Fem el nostre recorregut “underground” i travessem tota la ciutat per sortir ja per son Güells des de on travessem les carreteres de Sineu i Manacor i arribem a son Gallard. Aquest hort es manté miraculosament tal com era fa 50 anys però ara envoltat de centrals tèrmiques, depuradores i desalinitzadores. Desprès de passar es Coll, arribem en es Carnatge a on de nou podem tocar una mica de terra, tot i que una senyora ens increpa, ja que considera que nosaltres hem d’anar per el passeig pavimentat ja que ella ha d’emprar el de terra per que el seu ca faci les seves necessitats.
En arribar a ses Fontanelles, davant una coneguda tenda de bicis ens ajuntem amb els del Raiguer: Micot, raul i yerar. Fem tot el passeig i ens fiquem per dins el torrent de son Veri. Tot i que duim dos  ex-residents de la zona, acabem deambulant una mica per allà i desprès de trobar-nos que el tirany que ens tenia que dur cap el pont de les 5 boques està blindat,  acabem sortint a la carretera que la seguim fins cala blava. Arribats a l’entrada del nou hotel de cap enderrocat, girem a l’esquerra i bordegem el que abans era l’antic recinte militar fins arribar als penya-segats. Allà comença bàsicament la novetat del dia, ja que n’hi havia alguns que no havien passat mai per aquest tram de costa. Tal com havia dit n’Andreu, aquest recorregut es millor fer-lo amb el sentit invers, ja que en aquest sentit bàsicament es de pujada i avui, a mes a mes, amb la humitat que hi havia, allò era una pista de patinatge.
Tot i això,  el tirany ha estat la mar de divertit i les vistes eren espectaculars ja que el dia acompanyava. Arribats a Maioris, desprès d’una petita patejada per tornar a pujar a la plataforma de la marina, n’Andreu, com a coneixedor de la zona, ens promet un recorregut alternatiu al que solem fer per les zones verdes ( en joan les anomena pipi cans ). El deixem guiar i el gran recorregut acaba sent  un passeig turístic per els carrers de les urbanitzacions. Farts de tanta urbanització el destituïm i anem a cercar l’únic tram  de terra que ens quedava fins a Tolleric. Passada la darrera urbanització, ara si que es inevitable xupar uns quants kilometres d’asfalt, que els feim amb en miky imposant ritme. Arribem al far per l’antic camí de les bateries i entrem a la zona militar seguint les ordres del nostre capità psicòleg.
De nou iniciem la marxa pels tiranys de costa que avui els seguim totalment per així evitar cap encontre  amb el famós garriguer de Capocorb. Passat cala beltran, tot i això, ens  decidim arriscar  i entrem una mica terra en dins per així sortir a prop del inici del camí vell de cala Pi.  Iniciem la marxa cap a Llucmajor i al principi anem tots en grup, però quan el camí es torna asfaltat de nou s’imposa ritme i aquest narrador aviat queda despenjat juntament amb n’anton que queda per acompanyar-me. Segur que per l’horabaixa en yerar, en privat, li ha contat al seu fan Sergi, que ha donat amb “ cucharilla” als del grup. 
A la fi arribem al Poble i com que ja es ben tard en es tropical ja no hi ha ningú berenant per el que el servici es ràpid i en mitja hora estem llestos. Panxa plena ( no perquè els llonguets fossin molt  generosos, sinó perquè eren mals de mossegar i per tant mals de digerir) despres d’acomiadar-nos d’en Frenando que ens ha vingut a veure iniciem la pujada cap a cura que ho fem per can Pan cuit per així poder anar per terra. Realment aquesta trialera que de baixada es magnifica, de pujada, es  molt dura i evidentment hi ha algun tram que l’hem de fer a peu.  En arribar a Gracia els que tenen pressa ens abandonen. Així en  yerar, en salvador, en micot i en fran  no fan la pujada fins a Cura. Aquest narrador i en pere, que avui estava mig convalescent per culpa d’un cop  en es costellam, pugem per asfalt, mentre que la resta, uns en major mesura  que d’altres, pugen per els tiranys. 
Un cop agrupats iniciem la baixada cap a Randa per l’aeri caminoi dels túnels. Com era d’esperar la rampa llenegosa, avui ho era mes que mai, així que cada un la baixa com millor pot. Arribats a Randa iniciem la tornada cap a Ciutat pel camí de s’heredat i desprès cap son roig i la carretera vella de Palma, que l’alternem una estona per Marina. En arribar a dalt de  les costes de Xorrigo, anem a cercar el torrent de son Gual, que sempre et deixa bon gust de boca. Passem sense majors entrebancs pel  golf i desprès per les cases velles per així arribar en es Control.
Com sempre, la tornada per el lateral de la carretera es converteix amb una petita agonia que es fa mes bona de dur quan ens aturem a prendre qualque cosa per al mig. En aquesta ocasió, en lloc d’aturar-nos a can Rigan, que ens pensàvem que era el màxim exponent de la sub Mallorca de per aquells redols ho hem fent a  can Tunis de son Ferriol. Autèntic punt d’investigació sociològica dels espècimens que es passegen per aquesta terra. Desprès de dues bones cerveses hem pogut  arribar a Ciutat amb les cames ben carregades ja que dúiem   107 km i 800 mt de desnivell.


domingo, 21 de diciembre de 2014

SOPAR DE NADAL 14/15. Dimc 17

Com manen els canons , tocava sopar de Nadal, també com sol ser habitual, tinguérem que treure el famós  relat de n’Aranzazu, cap del departament de recursos humans d’una gran empresa que acabà en el psiquiàtric desprès d’intentar  organitzar el dinar de la seva empresa. Tot i això, al final la convocatòria fou un èxit ja que a part d’en Tibu, que per cert era el que mes problemes havia posat, crec que hi érem tots. Així 22 comensals ens reunirem a taula i riguérem mentre ens contàvem les batalletes i veiem fotos i vídeos del que ha estat l’any.
També com ja hem fet altres anys, nombrarem el sectari de l’any, que enguany  ha estat en YERAR. La decisió fou difícil ja que hi havia nombrosos aspirants, tot i això al final el premi recaigué a la gran planyidora del washap, el que fa 28 hores de feina cada dia, el que mai pot sortir, el que es passa hores i hores amb la família ...
Tot es  mentirà, però  aquestes histories ens entretén i sobre tot fan ambient. Realment el que el fa mereixedor del premi es que s’ha convertit amb l’element que ens uneix, ja que es el pont entre tots els distints sectors dels grup i tot i que de tan en tan va al seva bolla, de poc ençà es preocupa per tots. Així  el taller s’ha convertit amb el punt de reunió per on tothom passa i confessa les seves penes i alegries tal com abans es feia a sa bici.

Esperem que puguem celebrar-ho per molts d’anys.

domingo, 14 de diciembre de 2014

VARIACIONS PER PLANICIA. Dsbt 13

- Es possible anar de Ciutat a Banyalbufar sense  quasi tocar asfalt ?
- Es possible tornar d’allà per una altre banda també anant tot per terra ?
- Es possible travessar Planicia sense anar pels camins de sempre ?
- Es possible davallar fins a Banyalbufar sense fer tot el tram asfaltat del cami des correu?

8:00 a on sempre: yerar, raul, anton ( que feia un munt que no venia), largo, pere, jetroni, miky, torner, bigel, fran, rol, andreu i el seu amic en bordiu, jonanda i mapes partim, aquí si per asfalt, fins a Bunyoli, Iniciem la pujada a bon ritmet i sense que hi hagi grans diferencies en arribar a dalt. Despres d'un poquet mes de pujada  travessem des de ca na Lluïsa cap es Grau per cas metge, a on darrerament han caigut bastants de pins morts al mig del tirany. Un cop arribem a la carretera continuem la pujada  ara cap a la campaneta. Com era de suposar  en tibu, que tenia que aparèixer allà, evidentment no hi es. ( com ell diria ,en estas cosas radica  mi grandeza). La pujada cap el coll d’Estellencs uns la iniciem per el cami de ferradurat i altres per el camí de carro , despres quant tots confluim en el mateix camí en fran desllanta. Com que s’apropa cap d’any i es respira ambient  Nadalenc tothom s’atura i esperem que repari tot i que la reparació dura bastant de temps.
Arribats al coll d’Estellencs encara no em fet res novedos, però  tal com indica el títol de la sortida, ara venen les variacions. Iniciem la davallada agafant el  camí clàssic però abans d’arribar al ziga zaga de pujada, abandonem el  bon camí  i ens tirem per un camí  una mica incert al principi. Es nota que es poc emprat, ja que  la gruixa  de fullaca fa un soroll especial  ja que es nota que no esta trepijada. A poc a poc  anem salvant els distints obstacles que ens apareixen  fins que el camí es fa mes evident al transcorre paral·lel a una reixa. Si el camí clàssic passa be per dins el bosc aquest tot i que tampoc  surt d'aquest, al bordejar els tallats de la muntanya te molta mes claror i de tan en tant et sorpren amb  magnifiques vistes. Així arribem al mirador des salt, a on uns quants si aturen a gauaitar en aquest imponent balco sobre Estellencs  mentre els altres continuem una mica mes.
Aviat el camí es converteix amb un tirany que en algun tram s’ha esbaldregat tot i això en un moment  arribem a les runes de les cases del salt d’en fonollar, nomes conegudes per els que fa molts d’anys que tresquem per allà.  Despres de la corresponent sessió de fotos i exploració continuem la marxa. Un cop entrem a Planícia  tot i que la idea era anar per el divertit tirany que du fins  l’aljub dels cristians, com que anem enrere d’osques, el deixem per una altre ocasió i anem a cercar el camí principal. 
Aquí es produeix una confusió ja que aquest narrador avisa de que quan arribem al camí que sempre feim ens hauríem de re agrupar. Es veu que en miki enten que em referia al cami d'avall de tot quan la intencio era la de reagruparnos per aixi  poder agafar  el camí  empedrat que baixa cap a darrera les cases. Com que els de davant van a la seva bolla , els deixem que s’aclareixin ells tots sols, guiats per en fran que du el track i per el que es veu, de poc li serveix.  Així, la resta tirem per el  camí vell  fins a les cases a on anema a cercar  el camí bord que el penssam seguir fins a s’arbossar.
 Tal com s'havia enunciat, allà ve la sorpresa del dia. Hem passat mils de vegades per allà  i no ens haviem adonat  que darrera  de les mates de ran del camí hi havia una magnifica pista que  baixa fins quasi vora del poble.  Com que avui es tracta de fer variacions dels camins clàssics en lloc d’entrar per el darrer tram del cami des correu ens desviem d'aquest i  anem a cercar el camí dels regants que es un altre magnific balcó sobre  Banyalbufar. I es que avui tocava mirar el paisatge.  Arribem a la carretera per darrera l’església i anem fins es tast, el bar  a on  havíem comanat els bocatas. Bon berenar, molt bon cafè i un preu raonable.
Toca iniciar la tornada, i tal com havíem enunciat ho hem de fer evitant l’asfalt i per un altre itinerari. Així sortim del poble i en començar les costes ens desviem per el segon comellar que ens surt quan anem cap a Esporles, la intenció es pujar  per el que anomenen la drecera del camp de futbol, camí de ferradura que ens dispara les pulsacions però que ens permet arribar fins el camp de futbol sense tocar la carretera. En arribar a dalt tombem per el camí que ens ha de dur a mitja  pujada des camí des correu. Tot i que han aparegut uns nous cartells  de camí particular, ningú ens ha dit res, i es que el concepte de "particular" en aquest cas es molt discutible, ja que si be la gent diu que hi ha un contenciós sobre la titularitat d’aquest camí, ningú sap qui es el que el te i el catàleg de camins del municipi proposa la seva incorporació al inventari de bens municipals despres de fer un expedient d'investigació. Continuem la marxa per el cami de correu  que  avui el fem quasi integrament ja que l’abandonem just abans d’arribar a Esporles per aixi poder agafar els tiranys del safareig de Bellavista que ens pugen fins a la font de dalt de son tries.
En aquest punt els frissadors , tot i que avui es prest, decideixen tornar per carretera, quedant els autèntics sectaris que tal com hem dit pugem cap a son tries i arribem a Ciutat per son Malferit i Sarrià amb 60 km i 1800 mt de desnivell amb una volta quasi tota per terra, amb un tant per cent bastant elevat de tiranys i a on hem gaudit de nous camins i sobre tot del Paisatge.
¡¡ No hay mas caminos ¡¡¡


PS. Avui les fotos son les que s'han pogut recuperar per el washap, les d'aquest narrador s'han perdut quasi totes per un error informàtic.

martes, 9 de diciembre de 2014

MINER sbt 10 des

Aquest dissabte tocava Tramuntana Nord, així que es va proposar fer el clàssic camí vell de Pollença. El Tema era com fer una volta per allà sense tocar el  vell de Caimari a Lluc ja que el tenim massa vist. L’opció peatge per Massanella no ens feia massa ganes, així ens quedaven biniatró i miner.  El primer segueix tan blindat com sempre amb l’agravant de que havien rebentat les fonts ufanes  i a Gabelli ens podíem trobar a mitja Mallorca i no era qüestió d’anar molestant a la gent. Així nomes ens quedava Miner .
Teníem la volta, sortida d’Inca i per camins anar cap a Campanet, Pollença pujar fins a Lluc i baixar cap a Aucanella i Miner. Possiblement  hom consideraria que era millor fer la volta amb sentit contrari i segur que es així si no penssassim que hi ha  caçadors.  Com que nosaltres no volem tenir problemes i ens agradaria poder seguir colcant durant molts d’anys, evitem qualsevol possible confrontació i així decidim passar per Miner al final del dia  quan tothom ha replegat.
8:15 estació de tren d’inca, un munt de gent: Bigel, torner, miky,  yerar, raul, micot, rol, largo, jetroni, joan, ff, salvador, tibu, pere, mapes i un convidat d'en raul en  sergio mecànic, partim direcció cap a Mancor per tot d’una tombar cap el camí de ses Oliveres que ens enfila ja cap a llevant, travessem la carretera de selva i continuem pel mateix camí sense agafar el itinerari que en un futur hauria de seguir el GR Artà Lluc, ja que el veïnat del torrent ha tancat el caminoi que passava entre la paret de tancament i la llera i ara per passar hi ha que anar per dins la torrentera.
Continuem així per asfalt fins que arribem al camí d’Aumaxella que  per terra ens puja al turo de Moscari. Un cop travessat aquest poblet ens tirem per avall cap al vessant sud en un intent de recuperar el traçat proposat originalment i que s’havia modificat el divendres a vespre in extremis quan aquest narrador va comprovar que era impossible travessar el torrent de sant miquel per son corro.Com que el itinerari era una mica incert al final acabarem anant per on sempre així que després de travessar Campanet baixarem per el camí del sant crist i arribarem a sant miquel.
Ara ja a pinyo fitxo i amb el recorregut conegut per gran part del grup, voltarem el puig de san mique , passarem per fangar i arribarem a la cra general de Pollença. Després de travessar-la prenguérem cap el camí vell d’Alcúdia a Lluc a on en joan rompé la patilla, com a bon mecànic que es, aconseguí fer un arreglo transitori i continuarem la marxa per carreterones i camins fins a Pollença.
En arribar al poble ja eren quasi les deu, bona hora per berenar, així que ens aturarem allà a recarregar forces. Bon berenar i preu correcte.  Reiniciem la marxa i ens comença a caure una mica d’aigua, plou i fa sol però en lloc de bruixes ens apareix a sobre la serra de cavall bernat un magnífic arc de sant Marti.
Pont roma, calvari i camí vell. Allà ens trobarem un guarda del IBANAT que molt amablement ens  indicà  que no sortíssim del camí, ratificant el que aquest narrador sempre ha dit, que era fals que els agents mediambientals posen multes als que circulen amb bici per allà, ja que ara per ara no hi  ha cap normativa que ho prohibeixi. El que si està prohibit i estic totalment d’acord, es circular camp a traves per  fora dels camins tal com fan alguns descenders  que voldrien que allò es convertís amb un circuit.
Aquest comportaments son els que ens donen la mala fama als bikers. Aviat el grup es disgrega i els mes racings comencen a tirar , aviat en Miky imposa ritme mentre els altres remuguen, en arribar a muntanya les coses canvien i el grup encapçalat per en yerar descobreixen que la goteta del nas ha aparegut i deixen en miki enrere contemplant el paisatge.
A binifaldo ens agrupem tots i partim cap a sa font des pedregaret, retallant la volta prevista per es pixarells i lluc. Arribats al coll pelat ja es la una així que es preveu que si continuem cap a Aucanella es faran les tantes. Així el grup es divideix en dos, els que no tenen hora per arribar a casa i els que tenen una mica de pressa. Els valents: Torner, bigel, miky, yerar, raul i Andreu continuen segons el previst i baixen cap Alcanella. Allà després d’aclarir quin es el camí correcte inicien la pujada  a peu cap a Miner i que dura exactament 35 minuts.
En arribar a les pistes d’aquell desolat paratge, tot i que pareixi que ja està tot fet encara els hi queda feineta, ja que primer hi ha que fer alguna pujadeta i després una molt llarga baixada, que toto i els molts d’anys que fa que rodem per aquestes terres mai havíem fet en aquest sentit.  En arribar a vall ja per la carretera vella de campanet Pollença i de campanet selva, retornen fins arribar a Inca. El grup dels que teníem pressa baixarem cap a lluc, coll de sa batalla i  “cansino “ camí vell de Caimari. Per carretera i via directa arribarem A Inca a les dues i mitja, una hora i mitja abans que els de la volta oficial. 70 km i 1500 mt de desnivell els oficials i 73 i 1300 els de la alternativa.