SON FORTUNY. Dsbt 25 oct

Quina setmaneta ¡.  Encara no havíem paït el tema del pla del pouet, quan sortí als diaris que ens volen prohibir baixar per el barranc de Biniaraix.  Com que sempre  plou damunt banyat, ara sembla que ha arribat el torn de les grans proves esportives  amb MTB per Mallorca.  Per tot arreu ens arriben noticies de noves iniciatives,  tothom es vol apuntar al “filon”   de les ultra Trail etc.. Hem de reconèixer que la situació es una mica critica i com diu en yerar “jo nomes vull que hem deixin seguir fent les meves excursions amb els amics “ i es cert,  a nosaltres els que ens agrada sobretot es poder fer les nostres sortides  de dissabte, mes que  anar a carreres o a sortides multitudinàries. Però ara el mtb està en perill i com va dir un “los de la secta son raros, però cuando hay problemas estan ahi”  així es, durant la setmana hem estat cercant informació, cridant a contactes que puguin ajudar-nos, etc. Tot plegat, tot pinta bastant malament, però ja veurem com acaba.

Mentre,  nosaltres continuem com sempre a les 8:00 de dissabte,  puntuals en el lloc habitual de trobada: Torner, bigel, pere, rol, andreu, vp, salvador, yerar, raul, micot i mapes. Avui quasi tots amb la nova equipació sectaria. Ha costat, però a la fi ha arribat. Gracies Andreu per la feinada que has fet.

Partim via directa per carretera cap a Puigpunyent escoltant els trets de la guerra que sembla que es desenvolupa per na burguesa. En arribar al poble en vp ens deixa ja que avui te compromissos, mentre la resta iniciem la pujada de son Net, primer per els vials i depsres pels caminois dins l’alzinar. En arribar al collet de la reserva ens agrupem i deixem a n’Andreu  esperant  en Salvador, que des dels Alps no havia aparegut. Com que tot dos estan iniciant temporada, decideixen fer una volta mes curta i tiren cap a galatzo. Els demes continuem costa per amunt pujant per els vials descarnats i despres pel tirany fins el coll i la seva torre de vigilants.

Iniciem la baixada amb en torner i en rol obrint camí fins que de nou ens retrobem a la zona que nosaltres anomenem “el caos” que es el punt a on es perd el tirany pel mig dels arbres caiguts. Avui per sort hem triat be la direcció i l’hem salvat amb bastant dignitat. Ja recuperada la traça continuem la marxa fins que arribem al desvio que du cap a les cases de son Fortuny i sorprenentment l’agafem. Es norma de la casa que els recorreguts no es solapin i com que avui desprès de berenar volem anar cap Andratx si sortim per l’àrea recreativa es superposaria  el track, així mirant mapes es veu que es pot baixar cap a la carretera i sortir mes avall del coll d’es pi.

Decidim provar sort i seguir aquest cami que abans alguns membres del grup ho feien però  que ara  feia mes de 15 anys que cap de nosaltres hi havia passat. La veritat es que el camí tirany està molt marcat i es bastant emprat, així que llevat d’un petit error hem arribat  sense majors entrebancs a la carretera, amb en rol lamentant no haver dut la càmera per poder gravar la baixada que en el seu tram final crec que nomes l’ha passat ell. Arribem a Estellencs just en el moment que un grup de moteros també arriben en el bareto oficial dels berenars, mentre nosaltres demanem si es possible 9 bocatas ells ocupen gran part de les taules. Nosaltres tenim comanat  però ells tenen els lloc per seure, a la fi aconseguim mes o manco fer dues taules i els que tenim cadira ens asseiem . Bon berenar i bon preu amb cafès inclosos. Partim mentre l’Amo del bar ens informe que a partir de novembre recuperaran el corralet de devora i que ja no hi haurà problemes per asseure.

Agafem el camí vell d’Andratx primer per asfalt fins el coll d’es pi i desprès ja per terra fins el Grau ara sense majors problemes des de que el Consell el va netejar i ja no hem de pujar a la carretera a la brava per damunt les pedres de la nova carretera que sepultaren l’antiga via.  Passat el grau recuperem el camí i en una zona de restes de desbroç, aquest narrador agafa una branca per la roda, sembla que la cosa no te major importància , ja que un pic retirada continuem la marxa però als cinc minuts  un renou sort em frena en sec. Un autèntic desastre, possiblement el canvi s’havia vinclat una mica i no se sap massa be com ha entrat a dins la roda, destroçant la patilla, el canvi i varis ràdios. 

 

Conclusió,  la cosa no te remei, es pot anular el canvi i deixar la cadena fixa, però estem massa enfora de Ciutat per arribar així, si estiguéssim de viatge un no te a qui cridar i així ho vaig fer una vegada  fent la travessa dels  Pirineus  durant mes de 20 km fins arribar a Figueres. Aquí, a la roqueta,    es molt mes senzill cridar a casa i que qualcú vingui a cercar-te. Un cop convençut al Senyor Torner de que no val la pena que el grup perdi mes temps intentant fer un “apaño”, ja tot sol, aquest narrador  intenta trobar un lloc amb cobertura per poder cridar. Ara puc informar que des de la torre nova fins al coll de sa gramola no hi ha ni un lloc amb cobertura. Aixi les coses aquest narrador va tenir  que anar a peu fins el coll a on ja va poder cridar, allà com que el que quedava era tot cap avall i un cop eliminat el canvi i la cadena, la bici encara podia rodar, em vaig tirar per avall fins a Andratx a on en vengueren a cercar.

La resta d’expedició continua el recorregut fins el coll i allà de nou entraren a terra a on en torner clava una estella a la roda, reparada l’averia, com que ja anaven mal de temps tallaren per el coll de ses comes i baixaren per la coma calenta. Camí de ses guixeries, vell de Capdellà, torrent de Santa Ponça i son Boronat. En arribar al coll des tords el grup anava una mica disgregat i uns baixaren per els tiranys i altres per carretera a la fi tots acabaren al nou punt oficial d’acabada que es, es ferreret  prenent unes bones cerveses amb  70 km 1600 mt de desnivell.

Bye bye barranc

UNA ORDENANZA PROHIBIRA EL PASO DE BICICLETAS Y VEHICULOS A MOTOR POR EL BARRANC

El Ayuntamiento se hace eco de las reiteradas protestas vecinales que denuncian el paso de motocicletas y 'quads' por el sendero de Biniaraix
21.10.2014 | 06:30

 El ayuntamiento de Sóller elaborará una ordenanza para abundar en la preservación del Barranc de Biniaraix, y prohibirá el paso de vehículos a motor y bicicletas a lo largo de su recorrido por el daño que pudieran ocasionan a la milenaria ruta senderista que une el valle con l'Ofre.

El concejal de Medio Ambiente, Joan Ruiz, se hace eco de las quejas que le han formulado varios propietarios de fincas de la zona del Barranc, que denunciaron el paso indiscriminado de bicicletas de montaña por el camino, lo que a juicio de vecinos y del propio consistorio, "supone un peligro para los senderistas".

Pero lo que más ha encendido todas las alarmas es que recientemente un grupo de personas subió el camino conduciendo quads (vehículos todo terreno de cuatro ruedas de pequeño tamaño) y motos de trial, lo que ha indignado a propietarios de fincas y al concejal solleric.

"No tienen cabida"

El concejal reconoció que actualmente no existe ningún tipo de normativa que limite o prohíba la circulación de bicicletas, motos y quads por las escalinatas del Barranc, lo que le ha conducido a estudiar seriamente la limitación. El concejal opina que las bicicletas y cualquier tipo de vehículo a motor, deben tener el acceso prohibido "porque se trata de una ruta senderista en la que no tienen cabida".

La única duda que le genera la normativa es el paso de las orugas mecánicas que utilizan muchos propietarios para subir y bajar materiales de sus fincas. No descarta que para ellos haya una excepción a la norma.

El camino del Barranc de Biniaraix cuenta ya con una protección paisajística y ambiental, dadas sus características y su ubicación. Pero en cambio, según explica Joan Ruiz a este periódico, no existe ninguna norma que regule el tráfico que se le pueda dar al camino.

DIARIO DE MALLORCA

FIRMAS EN CONTRA

FINS LA FONT GARROVER. Dsbt 18 oct

Ja estem en plena guerra, la temporada de caça ha començat  i per tant ara hi ha que filar prim a l’hora de planejar les rutes si no volem acabar la sortida amb mal gust de boca per mor de qualque enfrontament amb els caçadors.

Així les coses aquest dissabte tocava rodar una mica per contrarestar l’excés de plat petit de la setmana passada i com que en miky havia dit que li feia ganes anar fins a sa font garrover, es decidí fer un “max mix” que ho agafes una mica tot seguint, mes o manco, l’esquema de les voltes al raiguer que fem de tan en tan.

8,00 a on sempre:Bigel, pere, tibu, vp, miky,andreu,  fran, torner i mapes partim cap a son Macia i despres tombem cap a Son Veri i Sant Marçal. Passem la Cabaneta i agafem el camí de sa cimentera per així arribar al camí des Jardí d’en Ferrer. Abandonem aquest per la baixada de terra que ens du a la carretera de Portol – Santa Maria i desprès agafem la de Sencelles. A la cruïlla  amb la carretera de Santa Eugenia, teòricament havíem quedat amb n’Anton, però com que aquest no hi es, continuem. Mentre aquest narrador el crida per telèfon, ens passem el desvio per pujar per terra cap a ses Covetes, així que tirem  una mica mes fins a la carreterona que hi puja. Arribats a les Covetes i desprès del típic “despiste” dels que tiren davant iniciem la pujada cap el puig de Santa Eugenia.

Allà trobem n’anton i una mica mes tard  en largo. Desprès de les fotos de rigor i de contemplar el paisatge magnífic que des d’allà es veu, iniciem la baixada cap el pinar del senyor. En arribar a la carretera la travessem cap el camí de son Mascaro que ens du fins ses Alqueries a on de nou  travessem la carretera de Sencelles i ens fiquem dins el laberint de les vinyes. Sense cap pèrdua i cap error travessem tots els camps i arribem fins a Biniagual sense tocar mes asfalt que el de les carreterones que teníem que travessar.  Des d’aquest llogaret partim per el camí vell de Muro  fins que ens desviem de nou per anar a cercar el camí vell de Biniagual a Inca, que ens du fins aquesta població. 

Bordegem la ciutat i desprès de travessar les vies de tren per Crist Rei,  enfilem cap  el camí de son Marimon, que ens du fins a Biniamar. Allà, desprès de dubtar una mica pensant a on ens aturem,  al final decidim que ens quedem al bar de la carretera.  Bona elecció, ja que ens donen uns bons pa amb oli amb unes tallades de formatge maonès ben gruixades. Tal com estava previst en fernando apareix  per acompanyar-nos i ens conta que ja ha pagat la matricula del curset per pilotar drons. Esperem que aviat puguem ensenyar un autèntic vídeo sectari amb tomes des de l’aire.

Reiniciem la marxa i en lloc d’anar directes cap a la comuna, tombem cap el carrer del cementiri i així fem el tiranyet que va pujant per la muntanya i ens du fins les dures rampes que pugen el puig. Aquest tirany, ja el coneixia en cecilio i el teníem que fer algun dia, però fins avui no l’havíem presentat en societat. Un cop assolit un dels nostres objectius, intentar fer sempre qualque bocinet nou, continuem la marxa cap a Mancor i ho fem pel camí vell.

Es possible que el camí de Biniatzem sigui mes ombrívol i maco però aquest narrador sempre ha trobat mes divertit el tirany del vell camí i mes  ara que l’altre te una de les barreres tancades des de que l’Ajuntament va decidir que era privat.  Arribem a Mancor i en començar a pujar cap a la font garrover ens topem amb un mountain biker alemany que du una cube. Aquest se’ns incorpora i aviat fa bones relacions amb en Torner ja que se senten companys de muntura.

Passem totes les barreres i portells i gracies a Deu ningú  ens diu res, així ens fiquem dins l’Estorell a on també passem sense cap problema. Doble objectiu aconseguit, hem  fet content en Miky  i hem comprovat que, ara per ara, almenys si es passa a la hora que hem passat, no ens han posat problemes.

Arribem a Lloseta i tombem cap el camí de son Bonifai i desprès cap el del Raiguer a on ens acomiadem de l’amic alemany ( be, no sabem de on era, però ho suposem ). Iniciem la tornada ja via directa fins a can franco a on ens aturem a beure una mica i a on també ens deixen n’anton i en pere. Els que quedem arribem a Ciutat per sa Bomba, es Caulls i son Macià.

Bona volta rodadora de 92 km i 900 mt de desnivell.

PLA DES POUET. Dsbt 4 oct

Fa temps que ens arribaren noticies que estaven arreglant es refugi de l’arxiduc, després varem saber que també havien arreglat una mica el camí de pujada.  Un dia en Rol ens confessà que ens havia estat infidel i havia anat amb els toys i en ppf per la zona i que feren la pujada, que fins ara era un petit infern, sense quasi posar peu a terra. Desprès de les verificacions oportunes entre setmana aquest dissabte tocava anar fins allà.

8:00  punt habitual: Torner, bigel, rol, vp, largo, tibu, pere, miky i mapes, partirem cap a passatemps i Raixa, allà se’ns agregaren en yerar i en raul. Iniciarem la pujada cap a Raixeta i desprès ja pel camí – torrentera tirarem cap a Pastoritx. Allà, desprès de sortir del camí oficial per no passar per les cases, retornarem al itinerari públic i entrarem  a son Veri.

Malauradament per allà no hi ha passat cap anima caritativa i el camí esta totalment destruït i ple d’arbres. I pensar que abans era el millor tram de tot el recorregut ¡¡. ( Per cert, pel camí de son Sauvat a la depuradora de Valldemossa, si que hi han passat tres animes ,en aquest cas, mes be en pena, que l’han deixat una mica net ). Desprès de botar i sortejar moltissimes branques arribarem a les cases i ja de nou poguérem colcar. Com ja es habitual, férem la típica foto de Valldemossa i continuarem sense aturar-nos cap a Son Gual.

En arribar al inici de la pujada ens trobarem la sorpresa, han instal·lat una caseta prefabricada de control de pas. Ara per ara, nomes es per informar, però ja ens avançaren que es vol prohibir el pas en bicicleta i un es pot imaginar que si desprès de contar el nombre de gent que passa per allà els hi surten els numeres, acabaran passant taquilla.  Es una pena que baix el nom de custòdia del territori i amb pretexts proteccionistes ens vulguin barrar el pas.

Continuarem , ara una mica de  mal humor, cap amunt. Els bons pujaren posant nomes dos peus, els  altres farem el que poguérem. En arribar al pla del pouet la intenció era anar cap el mirador de Can Costa o de ses puntes, però com que era tard i estàvem emprenyats , decidirem tirar  per avall cap a Son Gallart i l’ermita. Ja sense aturades arribarem a Valldemossa a on la bona gent de Can Molines ja ens tenien taula preparada i els bocatas fets. Aquí, aquest narrador com que tenia un dinar,  els va tenir que deixar mentre discutien que el mal mes greu de la Serra era la massificació i que si això continuava aviat no podríem anar per en lloc. 

Per el que ha pogut saber aquest narrador,  la resta seguiren el recorregut establert així que pujarem per la comuna i desprès anarem cap el coll de Sant Jordi. D’allà, tombaren pel nostre itinerari per Son Ferrandell , George Sand, ses Piotes, nova Valldemossa, Mirant de Mar i camí des pescadors. En arribar a Esporles feren una aturada i arribaren a ciutat per son Malferit i Sarrià. Completant una bona volta  d’uns 64 km i 1234 mt de desnivell.

Al dia següent ja via washap, continuarem discutint quin era el nostre trist futur com a mountain bikers. La cosa s’acalorà bastant quan entrarem a discutir la conveniència o no d’organitzar grans carreres  per la serra, seguint una mica l’estela de la Ultra Trail, que ha  assolit un èxit inqüestionable, però que per alguns, està generant a l’hora, la sensació  de que la Serra s’està massificant i  que per tant  aviat s’hauran de establir restriccions. En referència  a les  grans carreres organitzades, un pensa que al igual que ha passat amb el cicloturisme de carretera, quan les autoritats i la població se n’ha donat de que aquest turisme dona molts de doblers, a poc a poc el rebuig social ha desaparegut i les administracions han  començat a fomentar-ho. Tot i això, existeix una gran diferencia entre els dos tipus de ciclisme i es que un sempre va per carretera i per tant per espais de domini públic, mentre que  l’altre,el mountain bike , malauradament te que passar sovint per camins de finques privades.

Així les coses, ara per ara,  es molt mes senzill organitzar voltes ruteres com la 312 que voltes amb mountain bike  ja que si es volen extrapolar events com els abans esmentats,  s’hauria d’anar amb molta cura i demanar tots els permisos, tant a les administracions per poder passar per zones protegides com a TOTS els propietaris de finques per a on es passes. Si això no es fa així, les conseqüències poden ser terribles per el nostre esport. L’exemple el tenim a Solleric, tot d’una que els camins es varen recuperar s’organitzà una quedada de mtb. Aquest narrador sabia que la propietat encara no havia assimilat que per allà passes tanta gent, així que una mica alarmat va suggerir a alguns del grup organitzador que fessin les coses be i demanessin permís per passar.

Sembla que no em feren massa cas i al cap d’uns mesos l’ajuntament, pressionat pels propietaris, va treure una ordenança prohibint-nos el pas.  Amb posterioritat es va tenir que fer molta feina per aconseguir deixar el projecte  aparcat. En aquest cas varem tenir sort i tot acaba be, però tinguem –ho clar, si es volen organitzar  voltes multitudinàries  s’ han de fer molt be i demanat permís als propietaris, sinó es així acabarem amb molts de camins per els que ara passem totalment  tancats.

 I desprès de les disquisicions filosòfiques un vídeo d’en Rol per les baixades d’aquest dia.

CALA FALCO DE MANACOR. Dsbt 4 oct

Quina casualitat i quina  estranya coincidència. (de la cantant calba de  E. Ionesco )

Ara farà uns tres anys que en Vp ens montà una sortidaper Felanitx i Manacor, fou una de les voltes mes divertides que hem fet per allà, perquè apart de colcar, descobrirem tot un seguit de coves  a les que no hi havíem estat mai.

Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

Aquell dia no se molt be perquè no hi pogueren venir, ni en Bigel, ni en pere, ni en torner, ni en tibu, ni en jetroni, que en aquells temps no se si ja l’havíem incorporat,fins i tot un ja no s’enrecorda massa si aquest narrador hi va anar.

Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

Així les coses, com que aquest cap de setmana es preveia poca afluència, ja que uns estaven pel camí de cavalls, altres tenien guàrdia, altres estaven castigats  a fer feina, altres anaven a les 4h de cala falco,  etc, els que quedàvem : bigel, pere,torner, tibu, jetroni i mapes decidirem partir capa Manacor.

Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

Volíem anar per Manacor i com ja hem dit que aquest cap de setmana eren les 4h de cala falco, decidirem anar també a cala Falco, però de Manacor a veure les coves  que ens ensenyà  en Vp.

Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

Partirem de l’estació del tren de Manacor tot i que cap de nosaltres pujà en tren i per camades i carreterones arribarem a son Macià . D’allà tombarem cap a Fangar, ja que feia molta estona que no hi anàvem. De fet  com que feia tanta estona decidirem no entrar-hi i anar per la pista que  bordeja la finca per així arribar fins a Felanitx.

En arribar a Felanitx donarem un parell de voltes pel poble, ja que tot i dur 4 gps en el grup, el d’aquest narrador nomes duia la ruta marcada ja que ara du la cartografia dels Alps i evidentment aquesta de poc serveix per orientar-se per dins Felanitx, a mes ames, el GPS es mut i quan deixem el track no pita. El d’en bigel, si que pita, i tot i que també duia el track, aquest avui nomes l’informava de la distancia que estava del punt d’origen i que cada vegada era major. En pere i en jetronic,  duien cartografia, però com que no duien el track no sabien cap on teníem que anar.

A la fi arribarem a les escales del Calvari que no les pujarem tot i que anàrem  fins a  dalt. Desprès de gaudir d’unes bones vistes del poble baixarem per anar a cercar el camí de San Salvador   a on hi pujarem integrament per el camí vell, llevat d’un bocinet que aquest narrador s’estalvià i que servi d’excusa perquè es tòxic  es bótes el tram mes llarg.

Quan érem a dalt, era una bona hora per berenar, així que desprès de demanar que ens costaria allà i considerar que uns 8 euros era una mica car, decidirem que ho faríem  a cales de Mallorca a on ens costà 9 euros un simple bocata amb cocascola i cafè.

Desprès d’una bona baixada anàrem a cercar el tirany que ens duia cap a l’entrada de fangar que hi ha a la carretera de Portocolom. Un recorda que quan es van resoldre els problemes de pas per aquesta finca va estar cercant com es podia unir aquest indret amb tota la xarxa de camins de sant Salvador, va costar, però a la fi va definir un itinerari que es veu que ara ,desprès d’haver penjat el track, s’ha convertit en un tirany molt ben traçat i que es veu que s’empra bastant.

Entrarem a Fangar i desprès de rodar   sense cap problema per aquesta finca enfilarem cap a l’escoleta del puig d’Alanar. Allà ja tots tenien els depòsits en reserva així que sense enredar partirem cap a cales, a on tal com hem dit, recarregarem combustible.

Iniciarem el típic itinerari de les cales, avui passant per cala bota a on en jetroni ens demostrà  les seves habilitats de bici escalada i arribem a cala magraner a on en bigel i aquest narrador recordàvem quan érem joves  anàvem allà a fer escalada.

En sortir a la carretera obviarem el camí des presos i anarem a cercar l’entrada de cala barques. Allà, en arribar a les barreres, descobrirem un tirany passat el portell que es dirigia amb la direcció que nosaltres volíem prendre, així que el seguirem i ens dugué fins a la davallada de cala Falco sense tenir que botar cap barrera.

Tot i que el títol d’aquesta volta sigui el quès, el nostre objectiu real eren les coves, així que deixarem per un altre dia la cala i ens dirigirem cap a l’interior. La memòria fotogràfica funcionà i trobarem  mes o manco fàcil l’entrada de la primera cova, la del pont, que enguany estava  molt destruïda i el llac del fons estava sec,  nomes hi havia aigua a les sales mes internes per lo que no era tan espectacular.  Desprès de la visita cultural en la que en bigel es quedà a mig camí sortirem i anàrem a cercar la següent, la del pirata.

No està massa lluny  i realment com saben els espeleòlegs,les dues es comuniquen i son una única cova amb dues entrades.  Aquesta, al tenir mes estalagmites i estalactites es mes espectacular. Com que anàvem justs de temps, no visitarem tots els pasadissos i tornarem a la superficie. 

Ja era la una i mitja ben passades, així que iniciarem la tornada sortint per l’Estany d’en Mas i anàrem a cercar el camí dels presos. Quan arribarem a la carretera de Manacor a cales, com que ja era molt tard, decidirem tirar via directa i deixarem per una altre ocasió tots els camins de la zona del puig de son Llodrà. 

Allà en Torner es posà a tirar, tot i que nomes fa dues setmanes que ha començat a colcar desprès de l’aturada estival i ens va ratificar el que ja temíem, en toni  amb una 29 farà molt de mal. 70 km i 1291 mt de desnivell.

Bona volta i molt bon rotllo.  Quina casualitat i quina  estranya coincidència.

track