AVUI TOCA UN TOSTON ¡¡¡
Ara ja fa un any que avisarem que pareixia imminent el tancament del camí
de cas berganatet que ens permet connectar les baixades de sa comuna per sa coma d’en bustante amb la de sa coma gran.
Com darrerament s’està demostrant, els problemes per molt que passi el
temps no es resolen per ells tots sols. Així que comença a ser hora de
conscienciar a la gent de que hem de fer qualque cosa al respecte si no volem
perdre aquest camí que també ens permet
connectar el Raiguer amb Bunyola.
CONSIDERACIONS GENERALS
La llibertat de circular o desplaçar-se pel país així com a gaudir del medi
ambient i la natura son drets recollits a la Constitució. Però
Aquests drets topen amb un altre dret també recollit a la constitució (tot i de
rang inferior, ja que està delimitat per la seva funció social ) que es el de la
propietat privada i que es concreta quan
aquesta, exerceix la potestat que li atorga la legislació civil que permet el
tancament de finques. Aquest conflicte, al nostre país, és resol a traves dels
camins públics ( A Alemanya, curiosament, s’estableix un dret de pas universal
que nega el dret de tancar finques rustiques) i es per això que el manteniment
dels camins públics es fonamental.
A falta de una legislació especifica de camins, la seva regulació l’hem
d’anar traient d’altres lleis i de la jurisdisprudència.
Així a grans trets podem dir:
En base al art 339 del Codi civil, entenem que els camins públics son
infraestructures i per tant, bens immobles
( inventariables) públics.
Com a part del domini públic són: inalienables, inembargables i
imprescriptibles, es a dir que no es poden vendre, no poden ser apropiats i no
prescriuen, per tant encara que algú ocupi un camí durant anys la titularitat
no canvia. Inclús havent desaparegut el seu traçat la figura jurídica
persisteix i en qualsevol moment l’administració en pot tramitar la
recuperació.
La titularitat i competència dels camins públics pot ser variada, des de
l’estat en les zones de costa, als consells en camins considerats com a
carreteres provincials, etc, però a nivell general segons l’art 74.1 del Reial decret Legislatiu 781/1986
és diu que son bens d’us públic
local els camins i carreteres, places... de les quals sigui de la competència
de l’entitat local. Al art 25.2 d) de la Llei 7/1985 de bases de
regim local s’estableix que els municipis
han d’exercir les seves competències en matèria de conservació de camins
i vies rurals, per tant podem considerar que de manera genèrica els camins
son bens públics locals. Per altre banda i en referència al anterior
article esmentat hem d’entendre que quan es fa referència a la “conservació” això també inclou garantir el us o servei
públic del camí.
Ames a mes, no hem d’oblidar el deure de tota administració de defensar el
seu patrimoni i el interès general.
Per acabar hem de dir que segons la jurisdisprudència, s’entén que els camins són públics si se
n’acredita suficientment la possessió o l’ús públic. No es determinant el fet
que no figurin al inventari de bens del
municipi o que estiguin inscrits al registre de la propietat com a privats.
Així entenem jurídicament com a us
públic d’un camí: l’ús immemorial d’aquest.
La recuperació d’ofici. Es la figura amb la que l’administració pot
recuperar l’ús o possessió d’un camí públic, aquesta és una potestat
administrativa de caràcter reglat no discrecional i es obligatori que l’Ajuntament
l’exerceixi.
El procediment estableix que s’ha de requerir acord previ de la corporació
municipal per donar inici a la via administrativa, acompanyat dels documents
acreditatius de la possessió. ( sense perjudici de que si la usurpació te
aparença de delicte es posi en coneixement de l’autoritat judicial )
L’acreditació de la possessió tal com defineix la jurisdisprudència (STS
7721/2005) no es necessària que sigui la de la
plena titularitat demanial, però si es exigible un principi de prova i
aquest pot ser mitjançant: Documents, Cadastre, Inventari de bens, Inscripció
en el registre de propietat i testimonis.
EL CAMI DE SA COMA D’EN BUSCANTE.
El camí de sa coma d’en Buscante, es un dels camins d’accés a la comuna de
Bunyola (finca publica ) i parteix des del camí de sa Coma Gran( a ca na
moragues) i arriba fins al camí de sa
penya des llamp ja dins la
Comuna.
Es per tant un camí amb una clara utilitat publica, ja que permet als habitants
del poble de Bunyola accedir de la manera mes curta i senzilla a una zona
concreta de la Comuna.
Per altre banda aquest mateix camí també es
el que serveix per donar accessibilitat al redol de cases que hi ha al
començament de la coma d’en Buscante: Can Buscante, Can Morro, Cana Picarola i
Cas Bergantet.
Com abans ja s’ha esmentant aquest camí
es el mes lògic i senzill per anar des d’aquestes cases fins al poble mes
proper, que es Bunyola.
En l’actualitat, Can Buscante, Can Morro, Cana Picarola tenen accés rodat
directa des de la carretera de Bunyola- Santa Maria, però aquest camí es de
recent construcció tal com es pot veure a nombrosa cartografia antiga (Mascaro Passarius, etc) ja que abans nomes
hi havia una connexió amb l’antic camí reial de Bunyola a Alaró que passava per Son Torrella.
Des de temps immemorials sempre s’ha pogut transitar lliurement per aquest
camí, ja que les barreres per a vianants sempre han estat obertes i tothom
sempre n’ha tingut consciencia del seu caràcter públic.
Ames a mes, hi ha nombrosa documentació que ho ha acredita i son una prova
fefaent de la seva naturalesa com a camí públic.
CADASTRE
Segons Cadastre, el camí es la finca cadastral nº 9018 del polígon 3 de
Bunyola amb referència cadastral
07010A003090180000SK A la fitxa
cadastral aquesta finca està definida com a via de comunicació de domini
públic.
INVENTARI DE CAMINS DE BUNYOLA
Segons l'Inventari de Camins de Bunyola realitzat pel Consell de Mallorca.
El camí de sa coma d’en Buscante està inventariat com el nº 19 i a la fitxa
d’aquest camí es citen nombroses
referències documentals sobre aquest.
Es tal l’evidencia del caràcter públic d’aquesta via que a la mateixa fitxa
no es considera necessari obrir cap expedient d’investigació i nomes es
recomana la seva inscripció al inventari de bens municipals.
TRAM DE CAS BERGANTET.
Recentment la finca de Cas Bergantet ha canviat de propietaris, i
aquests, tot i que la informació que acredita que el camí es públic ja existia
abans de la compra, han decidit impedir el lliure pas pel camí, Així han Tancat
les barreres i en el tram mes alt, estan
intentant fer-lo desaparèixer omplint-lo
de branques i pedres provinents
del desmuntatge de parets i marjades
properes.
Així es manifesta una clara intencionalitat d’apropiar-se d’un be públic i
d’impedir el lliure transit per aquest.
CONCLUSIONS
En base a les consideracions fetes, es pot afirmar clarament que el camí
de sa coma d’en buscante es un camí públic que de sempre ha estat respectat
i així ho entén la població en general.
Que existeixen proves documentals que també ho acrediten.
Per tant es un deure per part del ple de l’Ajuntament de Bunyola, vetllar
per el “manteniment” dels seus
camins i iniciar l’expedient
de recuperació d’ofici per restablir el lliure transit pel camí.
REFERENCIES:
- Informació general bestreta del llibre
“ En defensa dels camins públics”. Consell de Mallorca . Autors varis
5 comentarios:
Amb jo fa feina un antic regidor d'urbanisme de l'ajuntament de Bunyola. Demà li mostraré el cas.
Uep, si començas amb aquests temes tendràs per obrir un bloc nou.
Molt bona informació.
Lo reproduzco en el foroMTB, como un hilo nuevo dentro de la zona de Baleares. Hay que dar a conocer a la mayor cantidad de gente posible este problema. No solo los ciclistas seremos los afectados, también senderistas que transitan por la zona. http://www.foromtb.com/index.php?threads/va-de-cierre-de-caminos-cas-bergantet.1071965/
Me vaig posar en contacte amb l'aparejador de l'Ajuntament de Bunyola i m'ha dit que ja han iniciat el proces per a recuperar el cami públic.
Esperem que així sigui!
molt be aixo pareix que comença a rodar.
ahir va sortir al diari balears que tambe en fe reso mitjançant el amics de la vall de coanegre.
Publicar un comentario