Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

martes, 26 de octubre de 2010

VALL D’ESPORLES. Martes 26 oct

Esto se acaba, la semana que viene cambian la hora y nuestras salidas de entre semana serán como mucho de horita y media, iniciamos la fase Oso, quedar cobijados en casita entre semana o salir de prisa y corriendo hasta na burguesa .


Bueno pues hoy estaba el tema algo gamberro, bi y el, vp, torner y mapes, rumbo cami de la real, son espanyol, coll den portell, esporles, son cabaspre y nova Valldemossa en donde el señor torner ha aprovechado para grabar un mensaje para su amigo del alma. Regreso por cami des correu, subida a son trias por Bellavista, que curioso no había aliagas ni zarzas que picasen, son malferit, sarria y pa casa, nunca mejor dicho ya que dejamos en bandeja al dr VP.
46 km y 728 m de desnivel

domingo, 24 de octubre de 2010

Tolo Calafat homenatge. sab 23 oct

TODOS CON TOLO.
Hoy era el día del encuentro de ciclistas en memoria de Tolo. Cada uno de los presentes seguro que lleva un buen recuerdo de el. Nosotros como sectarios y como culpables en parte de que Tolo amara la bici.. de carretera, je,je pues la de montaña creo que se la hicimos odiar, hemos hecho el recorrido en bici de montaña.
El boceto del recorrido , que pensamos era un poco anodino, pero la intención era cuadrar la primera parte de la ruta para poder llegar a Cura a las 10h.
En la gasolinera éramos unos cuantos: Magps, Bihel, Pereyeti, Frenando, Dr. V.P, Jon & Ander, Sergio (D) Alma, y la Galera (que con algunos de estos fieras parecía más un velomar). Más adelante se nos une “en Gori” vieja-joven promesa del mtb balear. Los provincianos : Selicio, Micotec y la Gerarda alias “jornada laboral 36 horas no limit”, salían hacia Cura desde el Raiguer. Los Ausentes pues eso ausentes.
De la gasolinera nos dirigimos hacia el torrente de na Bárbara a lo película “Grease”, los pasos bajo los puentes ponen en evidencia a más de uno; o con los años y la gravedad los puentes han bajado o los discos de las vértebras empiezan a estar soldados…


Tiramos hacia son Ferriol donde se nos une Gori y gasssss hacia San Jordi. Ritmo carrera + poco oxígeno + piedras x % de poco tiempo para llegar = cambio de Magps petado, con esta operación aritmética me ahorro unas cuantas líneas. La avería como en algunas ecuaciones no tenia solución, bueno, si una : pistola ,bíblia y barrita. Pero Magps como espabilado que es y lo que copio durante la carrera de arquitectura tenía la solución en forma de chuleta: Familia, una llamadita a su casa : -”Mu mare treu sa bici des galliner i me la prepares, ajustem els canvis i infla ses rodes”- , después las hermanas se encargan d e la logística, lo localizan vía GPS y salen vestidas de comando para la operación. Una vez localizado mientras una lo monta en la bici, la otra le pone un embudo en la boca y le mete una papilla a base de napolitana xl de chocolate y cocacola.
Nosotros seguimos a un ritmo alegre ya con el tiempo más que perdido, evitando Punxuat para ir más rápido. La verdad es que recuperamos algo de tiempo y a diez minutos hemos pasado Randa. La subida se hace como debe ser con cabeza, para evitar que tengan que homenajear a alguien más. Bueno Gori y J&Ander aprietan un poco. Pere concentrado hace una buena subida, se la debe a Tolo.
Pasamos a un carretero que más que subir se retorcía haciendo penitencia.
Una vez arriba, vistas espectaculares, Cabrera perfecta, sa Serra, las antenas de Alfabia ah! No que estamos en ellas según Micot; nos reunimos con los Ra-i gay boys los cuales tienen la piel de gallina coco-uaua de tanto esperar,eso si algunos ya raspados (dos de tres), ya se caen hasta subiendo… Pasamos al claustro o como queráis llamarlo y aquí al ver tantos ciclistas acabamos con la misma piel.

Tarde pero llegamos, saludamos a gente y decidimos bajar hacia la bajada de Aubenyà; bonita ,técnica, algo húmeda pero es de las que dan confianza. Pasadas las casas, vamos hacia Castellitx desde donde vemos despegar un helicóptero de combate de la Magps-family Army. Allí esta el, piernas abiertas , pies en escuadra, brazos en jarra y sonrisa triunfal. Me recuerda a Aníbal (George Pepard) del Equipo A, con el puro entre los dientes pensando:- me encanta que los planes salgan bien- , pero es entonces cuando todos que nos dirijimos a Binicomprat a “berenar”, nos transformamos en “Murdoch” el loco de equipo A.Y alaaaa, a tope sin saber a donde ir… nos equivocamos casi todos menos los reservones o listillos que algo se olían, yo mismo he visto el desvío, me he parado pero el segundo grupo me ha dicho: beeeeee, beeeeee!! Y yo, pues: beeeeee!!. Ahora todos sabíamos que en la merienda habría un plato más para nosotros: flambeado de Arrogancia en escabeche del chef Magps.
Llegamos al sitio, algunos ya han fundido los fusibles de las alarmas, casi 60 km sin repostar, ya parecemos un wolskvaguen Lupo tres cilindros diesel. Vaya festival de decibelios, más de 120 gargantas vomitando fanfarronadas y engullendo frit en sus dos versiones, pica-pica, llengo amb tàperes… y todo por 5eur!!!!
La mesa de la Secta en un rincón , no se queda atrás, encima tenemos una cata de postres… y además Frenando bebiendo vino. Si bebe como come va listo. Bueno Tolo , aparte de a ti , todos se dieron un homenaje.
Nos vamos pensando en quien vomitará lo que ha comido de más, por unas magníficas pistas hacia Sta. Eugenia, más tarde Selicio se va ,para martirizarnos un poco, hemos pensado subir desde ses Olleries hacia lo que yo llamo la Ermita Okupa cos sus tres rampas pestosas, para después bordear son Segui por los single tracks de garriga. Más tarde Magps se desvía, tiene que recoger parte del helicóptero en Algaida, me da ordenes de por donde ir a las cuales digo que si, pensando a lo homer Simpson, mmmmm! Rosquillas, ups! Si , sí ya se por donde es…. Nada, seguimos hacia Portol, se aumenta el ritmo los pros han hecho más que nunca y ya piden casa, aviso de los desvios y lo único que obtengo son miradas de :-mi no comprenderrrr-,
Al final acabamos Pereyeti, V.P, Bi y el, Frenando y yo tirando hacia son Orlandis y el paraiso del urbanismo ilegal, entrando elegantemente… por aceitunas Martinez y es Rafal, pasando luego por Son Gotleu o el nuevo Burundi, V.P flipa creo que se va a comprar un ático por aquí. Pero mola entramos por donde vivía Tolo al igual que las muchas veces que nos acompañó. Adeu Tolo fins dissabte que ve.
92km aprox. Y 2.000.342.987 triglicéridos más.

sábado, 23 de octubre de 2010

ALGAIDA I SOPAR FI TEMPORADA, dijous 23 oct

A la rotonda pocs, molt pocs, en Miky en Mapes i en Joan de Maria, un amic d’en Moyos que de tan en tan be. Era dijous i no hi havia que matxacar-se massa, tocava “estirar cames”, per altre banda teníem unes feinetes que fer de cara el dissabte, ja que teníem que anar a Cura per assistir a l’homenatge que feien a en tolito calafat. Així primer de tot anam cap el torrent petit o de na bàrbara per veure si estava brut i el podrem emprar el dissabte, perfecte, accés fàcil i la llera del torrent estaa neta, travessem tota ciutat i sortim per son güells, agafem carretera vella de Sineu fins el camí de son coll vell i d’allà lateral de la carretera de Manacor fins xorrigo, segona feina, tal vegada com que dissabte anirem molts just de temps, per anar mes rapits podríem pujar pel camí de la garriga de xorrigo, trobem forat per entrar, i comencem a pujar, desprès d’anar tanta estona vora la carretera a la fi la pau i la tranquil·litat, el camí es magnífic, ens trobem uns caçadors i ens saludem, no passa res, però està clar que el dissabte ni haurà mes, així que tot i que sigui mes ràpid segurament per tal d’evitar problemes, anirem per son Binissalom son mandivia.
Arribem a ses maioles que passem per anar a cercar el camí de son lluc, uns dels pocs que romanen sense asfaltar de tots el paral·lels a la carretera de Manacor, el seguim fins la cra de santa Eugènia que la seguim per anar a cercar el camí de ses pedreres, que ens fa arribar a la cra de Sencelles, la seguim mentre cridem en cecilio perquè ens doni les explicacions d’un altre camí per anar cap a santa Eugènia i no fer tant asfalt, no se com es diu però el trobem i ens serveix per anar fins el camí orat, d’allà anem travessant els distints camins, els perpendiculars a la cra de Sineu estan asfaltats els paral·lels no, així mes o manco arribem a santa eugènia pel camí de muntanya fins el cementeri, agafem un bocinet de les antigues vies de tren fins el camp de futbol i com que ja es tard i avui tenim sopar agafem carretera directa cap a Palma entrant pel pont d’inca. No està malament a les 7 a casa amb 60 km “per estirar cames”.
20,30 A la fi sopar final de temporada. He tingut temps d’arribar a casa dutxar- me i agafar cotxe fins a la cabaneta i començar a parar taula. A les vuit arriben en moyos, en bihel i en Joan per ajudar-me a acabar de muntar les taules, desprès poc a poc van arribant tots, en sencilio amb en micot i en raul que ve amb la família, en torner, pietro, frenando, miky i en jeroni, rol i tia, i mes tard quan ja ens estem acabant el menjar, enguany una mica just, (però es que estava cansat dels altres anys de tirar-ho en es fens) arriben en Sergi i en Jon Ander que supos que desprès de donar classe de spining acaben amb totes les existències que quedaven.
Mentre anem passant les fotos, primer un poti poti de totes les de l’any, surten totes aquelles escabroses que no han sortit per el bloc, i desprès de visonar el cd famós de la secta que va fer en bihel, els pases oficials dels viatges de la ruta de l’ermità i el tour del mont blanc. Per acabar com es ja clàssic els hi ensenyem els videos de quant en rol era jove, als inicis del mountain bike, rodat amb super vuit, les meravelles que feia per Cuenca i el video de “al filo de lo impossible” amb els seus moviments estrambòtics que de tan en tan imitem quan ens peguen atacs de locura.
Molt bon sopar i molt bon rotllo, que ho puguem celebrar almenys un any mes.

miércoles, 20 de octubre de 2010

MOLA SON PACS dimarts 19 oct

crònica by moyos.
A la rotonda pocs però ben avinguts, Bihel, Miki, i jo.Avui he volgut donar una segona oportunitat a Bihel pels camins de la mola de son Pacs, i de pas confirmar una vegada mes el que ja sabia, una excursió per la mateixa zona és bastant diferent en variar el sentit de com la fas.
Sortim direcció camí de son mayol cap S'Esglaieta, anem cap al estret de Valldemossa, començam a pujar la mola, avui es pot pujar bastant bé, (uns més que altres), avui en ser dimarts pensem trobar gent però no trobem a ningú, l'horabaixa és fresc però el sol ens acompanya tota la volta.Baixem cap a Son Cabraspre i des d'aquí enllacem amb Esporles, avui no prenem coscascolas.Pujam per la carretera des Verger, Son Malferit, Sarrià i Palma.
40km denivell ? .

domingo, 17 de octubre de 2010

Tran-rap

Sí tú , escúchame.
Abro la calle, giran las ruedas
Apártate coche o voy a matarte
Subo la calle la Secta respira
Hoy es el día, toca la Trans, trans
Atravieso la isla, como bala perdida.
Sí hu ha!
La máquina chilla, viola la barriada
Demasiado polígono , polígono chungo
Pasamos a la tierra, tierra mojada
Sudamos barro ,suda la tierra.
Son Macià nos marchamos esprintando
Como se miran las venas, poros abiertos
Jadeo malo , aliento rancio.
Marratxinet notamos secta pintamos
Vamos girando , bicis dominando
Son Segí desuella gente perdida.
Submarino cristiano, estamos flipando.
Si hu ha!
Los frenos humean ferodo quemado.
El Camí d’Esquena Llarga vamos matando
Todos mirando agonizando.
Estómagos rugen , fuego volcánico
Hambre tenemos al débil devoramos.
Gracias hermana, hambre saciada.
Las venas de la isla vamos cruzando
Vamos buscando la arteria de la vida.
Sectarios dibujan historia en los charcos
Se difumina como la neblina.
Esta puta isla que estamos matando
Nos dio la vida ya ni la respetamos
Las tribus antiguas enterradas por ciudadanos
Nos miran mal , me da igual ,
Yo te saludo en tu puerta cagando.
Seguimos rodando si sangre nutrida
Putrefacta ya vamos cayendo
Aun así seguimos la vena de la madre tierra
Llego el momento , puñal traicionero
Corta la vena ,corta la vida.
Cuchillo de asfalto
No tengo salida.
Traicioneros somos
No merecemos vida.
Políticos de mierda
Payeses de salón, todos al paredón.
Respiro, cierro los ojos, ventana de l alma
Aprieto, aprietan ,la soga me ahoga,
Seguimos , resistimos, perdimos la senda
La arena llega al agua de la vida.
Tierra resiste , la lacra que pariste.

Estas son nuestras armas.

Temblad caminos...

TRANSMALLORCA II. dissabte 16 octubre.

Com que en Miky insistia de que volia tornar fer una trans mallorca, ens posarem a dissenyar una nova versió, es tractava de anar de badia a badia de l’illa.
Si a la que férem abans de l'estiu resseguíem mes o manco l’eix Manacor en aquesta volíem seguir mes l’eix Inca. Una vegada definit el recorregut, aquest dissabte pareixia el indicat, havia plogut, però encara els camps no estan enfangats. A les vuit partim de on sempre, en Sergi, Jeroni, Rol, Bihel, Pietro, Joan i Mapes, mes tard a Santa Maria sens afegiran els raiguers boys, en Micot, Tia, Raul i en Sencilio.
Com sempre son Macià, es caulls, marratxinet, jardi den ferrer i cami d’olessa- son segui, per arribar a ses coves. Com que el recorregut avui era molt planer ens encolomem fins el monument de Santa Eugènia.

D’allà ens tirem per avall cap a son mascaro, com sempre amb el seu punt baix embassiotat. Biniali i el camí de morelló per arribar a Sencelles. Avui tocava anar a berenar al bar de la germana d’en Joan, ca s’escolà. Bon berenar i bon preu, hi tornarem.


Sortim del poble i ens tirem cap el torrent de Sencelles que el seguirem en aquells bocins que te camí al costat, fins arribar sense tocar asfalt fins a Jornets. Esperem que aquests camps es mantinguin tal com ara i no es faci ni la variant de Sencelles ni el camp de golf.Feia temps que no passàvem per aquest magnífic llogaret (BIC) vestigi d’una Mallorca que poc a poc anem perdent.
Agafem cap a les vinyes de son Bordils, aquí si que una mica enfangades i arribem a la carretera de Sineu, que travessem per agafar el camí de “l’empalme” , recentment asfaltat, de l’estació fantasma anem direcció a Llubi resseguint les vies fins que travessem de nou el torrent, sempre es el mateix, encara que abans era de Sencelles, desprès ha passat a ser de son Bordils i a Llubi es digui de vinagrella.
Impressionant pont del tren i mes pistes que ens duen al “rompe piernas” dels comellarets de Llubi. Passem per una camada que esta bastant bruta de vegetació, arran d’un nou xalet, d’aquets que estan emapstifant tot el nostre camp, saludem als orgullosos nous propietaris amb un bon dia, i ens responen serà per voltros, mentre que la jove propietària ens observa vora la paret amb una bona reixeta i en cara fastiguejada ens diu, passeu aviat si no vos sap greu. Pesem com porem ja que el camí entre paret i paret deu fer 3 mt, però ara nomes es un tirany que aviat desapareixerà i això, supos que es el que volen els neo-pagesos. Desprès es quan un reacciona i pensa, anem malament, molt malament, fa ganes tornar arrere i dir-li, pues ara com que això es un camí públic, hem decidit aturar-nos una estona aquí a cagar i veure com esteu matxcant el camp amb el vostre horrible xalet pseudo mallorquí.
En Rol que te pressa ens abandona per anar a cercar el tren.Una mica escarrintxats agafem els camins del que un dia serà el GR Lluc- Arta , magnífic enllaç de camins que van per la carena d’aquesta serraladeta que hi ha entre llubí i santa Margalida, trams ràpids i una mica tècnics molt entretinguts, a la fi arribem plans a Santa Margalida, d’allà ja deixem el GR que s’afica per mont blanc i encara no es accessible.
En Tia ens abandona ja que ha d’anar cap a Manacor, poc a poc la gent va caiguent, aixo es el que li agrada a en Miky continuar fins veure que nomes en queda un.Anem per la carretera d’Artà fins a son Real, ens equivoquem dues vegades fins encertar el portell correcte, ara si, travessem la garriga, ara protegida, però que va estar a punt de ser el golf de son Real amb un complex hoteler brutal. Cases de son Real i arribem a la mar. Objectiu aconseguit.
Ara hem de tornar, per això decidim anar arran de costa fins a Can Picafort, el camí es bastant ciclable però sempre hi ha qualque tros que es impossible seguir rodant, arribem a la població que l’atravessam i celebrem conclave.
Son les dues, hi ha un tren a les tres a sa pobla, però per arribar hi be, hi ha que anar per carretera via directe, els que tenen presa ho tenen clar, en pietro i en Jeroni tenen lios perquè dema tenen la marató de TUI, en Joan te desfilada de la beateta. Així que quedem els de sempre, en bihel, en sencilio en raul i jo. Estam a les casetes des capellans si volem continuar hem de mejar qualque cosa, a la fi, aquesta cosa acaba sent una magnifica paella. En bihel es posa les botes i els altres no quedem curts.
Panxa plena, fa mal arrencar però no queda mes remei, anem pel pinar fins que travessem per anar al camí de son Bosc, allà ens trobem que ens han posat tanques d'obra per tot arreu, ja que volen començar les obres del golf, trobem un tirany que les esquiva i l’anem reseguint, fins que ens trovem que el cami esta envaït per un fang viscós i mal olent, per dir-ho clar, està ple de merda de la depuradora de can Picafort, que segurament amb les plogudes no va donar abast i va abocar directament a l’albufera tot el que li sobrava.
Les bicicletes queden ben batiades, arribem al portell d’entrada al Parc Natural, hi vem com els gestors d’aquest, han decidit tancar tots els accessos al parc que no siguin el del pont dels anglesos i el del pont d’en Franco. ES UNA VERGONYA, que en una finca pública es tanquin accessos i mes, si ho fa una conselleria amb arguments mediambientals però que no te reparos amb abocar merda directament a la albufera, si fos un particular el que hagués fet els abocaments, segur que li cauria una multa impressionant.

Continuem el nostre recorregut, emprenyats però gaudint d’aquest ecosistema únic a l’illa , evidentment per l’hora i època que es, poques aus es deixen veure, ens aturem a contemplar un ratolí al mig del camí, i els bous que pasten tranquil·lament en el camí del canal dels polls, pont de ferro i ja ens dirigim cap a sa Pobla per l’ombrívol camí del torrent de muro per anar pel que fins ara era l’únic camí que quedava sense asfaltar de l´horta de saPobla ara Asfaltat i ple de barraques il·legals al mig de les veles que van dessecant les marismes, camí des gorrions i Sa Pobla. Quasi son les 4, 30, es hora d’agafar un tren cap a ciutat.
98 km i 617 mt de desnivell i moltes hores de bicicleta.
El tren es fa llarg i entre bromes un va pensant, encara es possible travessar tota la illa per camins de terra, però no esta clar que això ho pugem fer d’aquí uns anys, algunes amenaces s’han aturat, però moltes altres romanen aturades a l’espera de millors temps. Son Macià a Palma esta amenaçat per la macro urbanització de son creuer sinó s’aconsegueix aprovar la modificació del pla territorial que l’elimina i pel segon cinturó, que no sabem si preservarà el traçat del camí d’aquesta finca. Es caulls gracies a una recent sentencia pareix que l’hem salvat. A Sencelles el camp de golf roman aparcat a mediambient, així com la variant de la carretera. A son Bordils, ara per ara, pareix que no hi volen fer el hipòdrom, però si que la conselleria de mediambient i mobilitat vol fer les cotxeres del tren en aquest indret, un dels mes ben conservats del camp de Mallorca. El comellarets del voltant de LLubi sofriran la variant d’aquest poble. Son Real gracies a Deu esta salvat del camp de Golf amb oferta complementaria i a Son Bosc veurem qui guanya el “tour de force” els hotelers o el Gob. A vegades segur, que val mes viure en la ignorància.
Qui estima Mallorca no la destrueix.